Recorrido filosofia psicologia

Aristòtil en la seva obra “Retòrica” (Aristòtil, Retòrica, Gredos, Madrid 1999). Per Aristòtil la emoció és tota afecció de l’ànima acompanyada de plaer i dolor, i en la que el plaer i el dolor sónl’evidencia del valor que té per la vida el fet o la situació a la que es refereix l’afecció mateixa. Així les emocions poden considerar-se com la reacció immediata del ésser viu a una situació que li esfavorable o desfavorable; immediatament en el sentit de que esta condensada i plaent o dolorós, el qual basta per a posar en alarma al ésser viu i disposar-lo per enfrontar la situació amb elsmitjans al seu abast. A la vegada Aristòtil, en considerar el plaer relacionat amb la realització de un hàbit o d’un desig natural li va atribuir la mateixa funció de restitució d’una condició natural i, enconseqüència, va considerar dolorós el que allunyava violentament la condició natural i, per tant, es contrari a la necessitat i als desitjos de l’ésser viu.

David Hume efectua un dels anàlisi deles emocions més transgressors plantejats fins el moment perquè advoca per l’exploració i mesurament dels sentiments en la mateixa forma que poden mesurar-se els fenòmens físics.

Descartes lesemocions son afeccions, és a dir, modificacions passives causades en l’ànima pel moviment dels esperits vitals, és a dir, per les forces mecàniques que obren en el cos. Les funcions de les emocions esincitar a l’ànima a permetre i contribuir a les accions que serveixen per a conservar el cos.
Per Spinoza l’emoció compren l’ànima i el cos ja que són dos aspectes de una mateixa realitat. Spinozafa derivar les emocions del esforç de la ment per a preservar en el propi ésser per un temps indefinit. Aquest esforç es denomina voluntat quan només es refereix a la ment i al cos. Així, el desig ésl’emoció fonamental.

Kant va introduir per primera vegada i de forma explicita la noció de sentiment amb autonomia i mediadora entre les tradicionalment admeses de la raó i la voluntat. Kant ha...