René descartes batxillerat

El dubte metòdic, 1ª Meditació metafísica.
Descartes creu que per procedir amb rigor i assegurar al màxim la veritat cal posar-ho tot en dubte. Aquest dubte no és escèptic, és a dir, no és un dubte que no ens assegura una veritat sinó tot el contrari, és un dubte per mètode, per ser rigorós a l'hora de construir un coneixement segur i fiable.
Proposa 3 raons per dubtar i l’estratègia del genimaligne per poder mantenir el dubte.
1. L’engany dels sentits
Descartes es planteja que si els sentits a vegades ens enganyen podrien estar-ho fent sempre; per tant, cal posar en dubte la informació que prové dels sentits.
2. La incertesa de l’origen
Descartes creu que a més incertesa de quin és el nostre origen de quan va començar l’existència de la vida més possibilitat de dubte ierrors tenim a l’hora d’interpretar realment com són les coses de veritat.
3. Distingir el somni d’estar despert
Descartes diu que quan estem somniant creiem que el somni és molt real i això ens permet dubtar de que quan estem desperts pugui ser també un somni.
4. Ficció del geni maligne
No és pròpiament una raó per dubtar, sinó que és una estratègia que s’inventa Descartes per mantenir eldubte sempre davant de tot i assegurar-se de no equivocar-se. Segons Descartes hem d’actuar sempre pensant que hi ha un geni maligne que ens porta la contrària i ens fa dubtar d’allò que fem bé.
Cogito ergo sum, 2ª Meditació metafísica.
En aquesta meditació exposa que l'única cosa que és indubtable és l'existència del jo. El geni no em pot enganyar en què si penso, dubto i si dubto hi ha d'haveralgú que està dubtant, per tant hi ha d'haver un jo que existeix clara i distintament, que existeix veritablement.
El cogito té aparença de raonament però per Descartes és una intuïció (una evidencia) conjunta del pensament i de l'existència. El pensar és l'única cosa que puc afirmar per dir que existeixo.
El pensament és tot fet psíquic: recordar, imaginar, estimar, sentir, dubtar, entendre...L'essència del jo és ser pensament, és ser RES COGITANS, que es distingeix de la RES EXTENSA, és a dir, de la matèria, (dualisme antropològic).
Descartes posa l'exemple d'un tros de cera, que és extensa, és matèria. El que em permet conèixer la cera no és la informació que tinc a través dels sentits sinó l'enteniment que em permet conèixer la cera com a matèria, com a res extensa. Per Descartesés més fàcil de conèixer l'esperit (ànima, jo pensant), que és immaterial que el cos, ja que el cos el percebo a través dels sentits, que em donen una informació poc segura i canviant. L'essència del jo és l'esperit, el pensament, i no pas el cos, la matèria.
L’existència de Déu, 3ª Meditació metafísica.
Abans de proposar les proves de l'existència de Déu, fa una revisió dels continguts de laseva consciència i dirà que a la nostra consciència hi tenim:
1. Idees
Que són representacions suposadament de realitats externes.
1.1 Idees adventícies o adquirides
Són totes les idees que suposadament em venen de fora, dels objectes materials que jo capto a través dels sentits. Diem suposadament perquè Descartes dubta del coneixement experiencial, tot i que acabarà acceptant quehi ha un món extern real.
1.2 Idees factícies o artificials
Són totes les idees que inventem o fabriquem.
1.3 Idees innates o naturals
Són les idees que ni provenen de fora ni les inventem, sinó que sorgeixen de la pròpia capacitat de pensar. Quan pensem arribem a conclusions lògiques sobre les coses com per exemple que tot té una causa o que el tot és més gran que lesparts. Per Descartes la idea de Déu és una idea innata, i a la vegada necessària.
2. Voluntats i afeccions
Que són els desitjós, el que volem, els afectes que sentim cap als altres.
3. Judicis
Que són les valoracions que jo faig sobre les coses, les opinions.
Pel que fa a les idees adventícies, que són les que suposadament ens vénen de fora, Descartes dirà que pot passar com als...