Resistencia





ÍNDEX


CONCEPTE DE QUÈ ÉS LA RESISTÈNCIA
La resistència
La resistència general
La resistència local
Respiració aeròbica
Respiració anaeròbica
ACTIVITATS
Sessions pràctiques per a l’entrenament de la resistència

















La resistència
La resistència és la capacitat que té l’individu per mantenir el major temps possible un esforç eficaç obtenint elmàxim profit de l’oxigen necessari. Es tracta d’un dels aspectes més rellevants en el desenvolupament de l’individu ja que és la aptitud física més exigida en la majoria de les accions. Es defineix com:
La capacitat de suportar esforços de llarga duració.
La capacitat de resistir la fatiga.
La capacitat de tenir una recuperació ràpida.
La resistència és una capacitat complexa que té una granimportància en la millora de l’acondiciament físic. En comparació a altres capacitats, té la propietat de que, amb un bon entrenament, es pot millorar considerablement. Aquesta millora, no només afecta únicament a la resistència de l’individu sinó que representa una avantatge i ajuda per la condició física en general. A més, al entrenar amb constància aquesta qualitat es poden distingir diferentsaspectes com:
Un augment del volum cardíac, que permet al cor rebre i expulsar una quantitat de sang major en cada contracció.
Enforteix el cor, augmentant el grossor de les seves parets i la mida de les aurícules i ventricles.
Disminueix la freqüència cardíaca, permetent al cor realitzar un treball més eficient bombejant la sang amb un esforç menor.
Incrementa la capil·larització, augmentantel nombre de capil·lars i alvèols.
Millora el sistema respiratori.
Optimitza l’eliminació de substància de rebuig activant el funcionament dels òrgans de desintoxicació com els ronyons.
Activa el metabolisme en general.
Enforteix el sistema muscular.
Millora la voluntat i la capacitat d’esforç.









La resistència general.

Aquest és un tipus de resistència que depèn delvolum de la musculatura implicada. L’atribuïm a esforços en els que s’usa a partir d’entre i de la musculatura corporal.
Tant els esforços aeròbics com anaeròbics poden ser generals o locals, ja que depenen de la font d’energia per a l’esforç i no de la quantitat de massa muscular implicada.
Són activitats de resistència general la majoria dels esports, especialment els que involucren córrer,saltar, nadar, etc. ja que en aquests, prenent només les cames i els braços com a elements actius (sense comptar el tors) ja sumen bastant més d’ de la musculatura total del cos.
La resistència local

Aquest tipus de resistència afecta a tan sols a una part del nostre cos depenent de l'activitat que estiguem realitzant. Hi ha diferents opinions sobre el percentatge de massa muscular a laqual implica, hi ha qui diu que es considera resistència local quan afecta a menys d'una setena part de la musculatura del cos, qui diu que és menys d'una sisena part, inclús es parla d'una part inferior al 40% del cos. Està clar, això sí, que aquests percentatges depenen molt de l'activitat física que estiguem duent a terme.

R. Local aeròbica: Que permet un esforç prolongat a una articulació.Pot ser dinàmic i estàtic.
La dinàmica és en la qual es desenvolupa una tensió musculars isotònica sobre pocs grups musculars. L’ intensitat de la càrrega ve determinada per la magnitud de la càrrega al vèncer cada acció i la velocitat al efectuar aquesta acció. Els processos d'adaptació més importants serien l'augment del nombre de glòbuls vermells en sang, l’incrementa de glicògena en sang il’incrementa d'activació enzimàtica aeròbica.
L’estàtica es realitza a través de treballs estàtics locals en els quals la tensió està al límit del 15% de la màxima tensió estàtica i el subministra energètic és a través de la via aeròbica.

R. Local anaeròbica: També hi ha dos tipus; dinàmic i estàtic.
La dinàmica treballa un sisè de la massa muscular i hi ha una major exigència d'activitat...