Ressenya 1

Raça i història, Lèvi strauss
Aquesta és una ressenya del text de Lévi Strauss, on parla de les races i la diversitat de les cultures, recolza la necessitat d’aquesta diversitat i nega la existènciade raça.
Claude Lévi-Strauss 1969 (1952). Raça i història (pàg. 33-93). Barcelona: Edicions 62.
L’autor va escriure aquest llibre per encàrrec de la UNESCO, on havia de parlar sobre el terme de raçai deixar constància de que aquest terme no era vàlid ja que, les races en si, no existeixen. En tal cas existeixen cultures i son molt diverses, d’això mateix parla Strauss, de la diversitatd’aquestes cultures i com els termes de cultura i de raça han anant canviant al llarg de la història.
Una de les idees que ens trobem al començament del llibre, es la idea de que des de un punt científic es potafirmar la superioritat o la inferioritat d’una raça en relació amb una altra. Però això només seria possible si les “races” es poguessin diferenciar per propietats biològiques, la qual cosa no ésaixí. Llavors veiem que hi ha una confusió entre la noció biologia de raça i les propietats sociològiques i psicològiques de les cultures humanes.
Més endavant l’autor ens explica que la originalitat decada cultura surt de circumstancies geogràfiques, històriques i sociològiques, no pas d’aptituds lligades a la constitució anatòmica o fisiològica, la qual cosa descartaria el punt de vista científicper poder definir aquest terme, o que la ciència tingui un explicació a la diversitat.
Una altra idea important, que s’ha de tenir en compte, és que quan descrivim una cultura o la jutgem, mai sabemque estem jutjant. Moltes de les cultures que coneixem, en el seu passat han sigut àgrafes, es a dir, que no van conèixer l’escriptura, per tant la seva història no està escrita, no està explicada, ino sabem que les precedeix. En canvi, sí que les jutgem tot i que no sabem el seu origen. Això passa perquè ens posicionem des d’un punt de vista etnocèntric i veiem que la nostra cultura és la...