Ressenya

“Si al món es parlaren menys llengües, la comunicació seria més senzilla?”


Hui en dia, ja no resulta tan summament utòpica la idea de què arribe el dia que siguem capaços de percebre el món queens envolta sense barreres lingüístiques. Ara, i cada vegada encara més, l’anglés guanya terreny i representa un paper molt important per a la comunicació intercultural. Es considera la llenguavehicular; la llengua que la majoria dels parlants multilingües empra per a comunicar-se i, a més, n’existix més quantitat de informació física i digital que en qualsevol altra llengua, per la qual cosaresulta quasi estrictament necessari per a desenvolupar-se al món globalitzat i multicultural del present. Tot i això, també s’ha proposat l’esperanto com a llengua alternativa per a aconseguir unaharmonia en la comunicació lingüística que no n’estiguera condicionada per factors de pes històric, polític o econòmic. Però, ens entendríem els uns als altes si compartirem una única llengua?
Calpartir de la idea de què la llengua, com a sinònim de cultura, unix i identifica. Els éssers humans busquem el fet de sentir-nos compresos els uns pels altres i, sovint, eixa unió apareix a partir delfet de què una cultura compartix molts aspectes amb les altres. És clar que la comunicació dins una mateixa llengua seria més senzilla, productiva i eficaç i, moltes vegades, menys conflictiva, jaque seríem capaços de comprendre i salvaguardar un gran nombre de diferències que hui dia ens allunyen i estan motiu de disputa. Caldria tindre en compte que aquesta excessiva uniformitat i l’absènciade fets diferencials entre les cultures existents, podria abocar-nos a arribar a una situació en la qual no ens quedaria quasi res o molt poc per aprendre els uns dels altres.
De totes maneres, elsimple fet de compartir una llengua, un color de la pell o unes creences comuns no és suficient per a aconseguir una harmonia completa en la comunicació. L’ésser humà, i encara més hui en dia, es...