Resum Aparell Digestiu

ANATOMIA I FISIOLOGIA DEL APARELL DIGESTIU

ETAPES DEL PROCES DIGESTIU

INGESTIÓ: Els aliments son triturats per les dents i mesclats amb la saliva.
DIGESTIÓ: Els enzims dels sucs gàstrics descomposen els nutrients en mol·lècules més senzilles.
ABSORCIÓ: Les mol·lecules senzilles atravesen les parets del tub i son transportades per la sang
ASSIMILACIÓ: Les cèl·lules utilitzenels nutrients per a obtenir energia o fabricar noves mol·lecules.
DEFECACIÓ: Les substàncies no digerides o no absorvides son eliminades per l'anus.

L'APARELL DIGESTIU

Tub d'11m de llarg, des de la
boca fins l'anus.
- Cavitat bucal
- Esòfag
- Estòmac
- Intestí prim
- Intestí gros

Glàndules anexes
- Glàndules salivals
- Fetge
- Pancrees- Glàndules gàstriques
- Glàndules intestinals


INGESTIÓ

CAVITAT BUCAL

Llavis
Llengua
Dents
Glàndules salivals
Istmo de las fauces
Amígdales

LLENGUA

Òrgan musculos, que intervé al procés de la masticació, i en la deglució, es l'òrgan del gust.

LLENGUA: PAPIL·LES GUSTATIVES

Papil·les filiformes: més abundants, no poseeixen botons gustatius.Papil·les fungiformes: més numeroses a la punta, amb botons gustatius.
Papil·les calciformes: formen V invertida a la base de la llengua i també poseeixen botons gustatius.

botons gustatius: son estructures ovalades que al seu interior estan formats per cèl·lules gustatives, que ajuden a percebre els gustos. Cada botó gustatiu respon a un dels cinc estímuls primaris del sabor (dolç,salat, amarg, àcid i umami).

Dentició del llet: 20 peces
Dentició permanent: 32 peces

GLÀNDULES SALIVALS

PARÒTIDES: Baix de l'orella, surten
junt el segon molar superior.
SUBMAXIL·LAR: Sota la base de la
llengua.
SUBLINGUALS: Sobre les anteriors.

Saliva: conté amilasa (enzim que degrada l'almidó) i lipasa lingual (degrada grases), aigua, lisozima(bactericida) i mucina (lubricant).

EL PROCES DE DEGLUCIÓ

La deglució és el pas de l'aliment des de la boca a l'estòmac mitjançant un acte continu, integrat i complet, s'inicia voluntàriament i es completa mitjançant l'acte reflex de la deglució, el centre de control del qual es troba al tronc encefàlic.

FASE ORAL: Proces voluntari, la llengua comprimeix el bol alimentici contra el paladar il'empeny cap atràs.

FASE FARÍNGEA: Acte reflex (involuntari), el paladar tou s'eleva i tanca la cavitat nassal, l'epiglotis descendeix i tanca la tràquea, s'inicia el moviment peristàltic cap a la faringe.

INGESTIÓ

FARINGE: tub musculos comú en l'aparell respiratori i digestiu, que comunica amb: la boca a través del istmo de las fauces, l'esòfag, les fosses nassals, a la laringe atraves de la glotis, i a l'orella mitja a través de les trompes d'eustaqui.

ESÒFAG: tub muculos d'uns 30cm que comunica la faringe amb l'estomac, descendeix per darrere de la tràquea i el cor, travessa el diafragma pel hiat esofàgic, i té dos esfínters, un superior i un altre inferior.

Histologia
- Capa mucosa: epiteli pla
pluriestratificat no queranitizat.
- Capasubmucosa: teixit
conjuntiu.
- Capa muscular: cèl·lules
musculars llises perimetrals i
longitudinals, responsables dels
moviments peristàltics
- Capa adventícia de teixit conjuntiu
- Oones peristàltiques: oones de contracció muscular de la musculatura llisa, empenyen el bol alimentici cap a l'estòmac.

DIGESTIÓ

L'ESTÒMAC

Part dilatada del tub digestiu on escompleta la digestió mecànica i continua la digestió química, el bol alimentici es transforma en una papilla anomenada QUIM. L'esfinter pilòric regula el buidatge gàstric.
GLÀNDULES GÀSTRIQUES

Cèl·lules principals: Produeixen pepsinògen, en contacte en l'àcid clorhídric es transforma en pepsina, enzim que degrada les proteines. A l'antro pilòric segreguen lipasa gàstrica, que actúa sobre...