aparell digestiu

L’Aparell
Digestiu

L’aparell digestiu té la funció de realitzar la
digestió : transformació dels aliments que
ingerim en nutrients, o sigui, transformar les
biomolècules en els seus constituents
principals,que la cèl·lula pot captar.
-Les proteïnes en aminoàcids
-Els polisacàrids en monosacàrids
-Els greixos en àcids grassos.

A més, també realitza la funció d’absorció:
captaraquests nutrients, junt amb l’aigua, les
sals minerals i les vitamines, i transportar-los
cap a la sang, per a que arribin a totes les
cèl·lules del cos.

Hi ha dos tipus de digestió:
-La digestió mecànica: Realitzada per les dents i els moviments
musculars del tub digestiu, per a trencar els aliments en porcions
més petites per a afavorir l’atac químic posterior.
-La digestió química: enquè les molècules dels nutrients són
atacades per enzims digestius, i trencades en els seus components
més senzills, que les cèl·lules de les parets de l’intestí podran
captar.
Aquests enzims digestius són fabricats en les glàndules annexes:
glàndules salivals, fetge i pàncrees, així com en l'estómac i
l’intestí prim.

La Boca 1:Les dents
Les dents tenen una funció mecànica:
trencar elsaliments en fraccions més
petites per a que l’atac posterior sigui
més eficaç.
Tenim 4 tipus de dents: (de 28 a 32)
-Incisives: 8. Tallen
-Canines:4. Esquincen
-Premolars: 8 . Matxuquen
-Molars: 8-12. Matxuquen.

Les dents estan formades per 3
teixits diferents:
-La polpa: tova, on hi ha els vasos
sanguinis i els nervis.
-La dentina, envoltant la polpa,
teixit dur.
-L’esmalt, potserel teixit més dur
de l’organisme, que cobreix la part
exterior de la dent, la corona.

És força habitual que quedin restes de menjar entre
les dents. Aquestes restes de menjar són usades com
a font d’aliment per microorganismes que alliberen
àcids. Aquests àcids poden desfer l’esmalt, creant
cavitats, les càries.

A la boca, també hi trobem la llengua, on hi ha els receptors del
gust,i que ajuda a empassar-nos els aliments.
També s’hi aboca el contingut de les glàndules salivals, la saliva,
on trobem:
-Aigua
-Mucus: per a lubrificar l’aliment i fer més fàcil la deglució
-Substàncies bactericides
-Un enzim: l’amilasa, que comença a trencar el midó (polisacàrid)
en cadenes més curtes de monosacàrids.Així doncs, la digestió
química dels aliments comença en la boca.Un cop l’aliment ha estat mastegat i impregnat de saliva, forma una pasta
anomenada bol alimentari. Aquest bol alimentari és el que ens empassem cap a la
faringe, en un procés anomenat deglució, on intervé la llengua, que es recolza en
el paladar i empeny el bol alimentari cap a l’esòfag..
Per evitar que el bol alimentari
es dirigeixi cap a l’aparell
respiratori i el bloquegi, en la
faringehi ha una estructura,
l’epiglotis, que tapona l’entrada
a la laringe

Epiglotis

Llengua

Laringe
Esòfag

El procés de la deglució és
l’últim procés voluntari. A partir
d’aquest moment, els
moviments musculars que
empenyeran l’aliment seran
involuntaris.

L’esòfag és un tub d’uns 20
centímetres, que travessa el
diafragma i que transporta el
bol alimentari fins a l'estómac.Els seus moviments són
involuntaris, i s’anomenen
moviments peristàltics:
moviments de contracció i
desplaçament de la contracció,
de forma que el bol alimentari
es desplaça.

Bol Alimentari (Esòfag)
Càrdies (esfínter d’ entrada)
A l'estómac el bol alimentari
es barreja amb els sucs
gàstrics, hi resta unes hores, i
en surt convertit en una
“papilla” anomenada quim.

Pílor (esfínterde sortida)
Quim (duodé)

A l’ estómac, l’àcid clorhídric dels sucs gàstrics desfà
l’estructura de l’aliment per afavorir l’acció posterior dels
enzims del pàncrees i l’intestí. També actua un enzim, la
pepsina , que trenca les proteïnes en cadenes més petites
d’Aminoàcids. (el trencament no és complert).
L'estómac produeix moviments peristàltics, de forma que el bol
alimentari es...