Resum del tirant lo blanc

TIRANT LO BLANC; Joanot Martorell

Vida i obra
El segle XV València relleva Barcelona com a ciutat hegemònica de la corona d'Aragó, tant en el camp polític, com econòmic, com cultural. Una gran expansió urbana amb molt de gòtic civil: la llotja, el consolat de mar, el palau de la generalitat, les torres )portes d'entrada a la ciutat) de Quart i de Serrans, i diversos palaus. Són valenciansd'aquest segle Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig i Roís de Corella. 
Joanot Martorell pertanyia a una família de la mitjana noblesa, durant molt de temps establerta a Gandia, on degué néixer l'any 1413 o 1414. "Molt jove devia ésser, doncs, l'any 1420, llavors de l'expedició d'Alfons el Magnànim a Sardenya i Còrsega, en la qual participaren, a més d'Andreu Febrer i d'Ausiàs March, unsFrancesc, Galceran i Jofre Martorell, que podrien ésser el pare i dos dels germans del nostre escriptor." (Riquer, p. 632).
El 1433 és esmentat en un document amb la designació de cavaller: "mossèn Johanot Martorell".  Com a cavaller el trobam amb diverses lletres de batalla, sense que sapiguem que cap esdevingués en batalla. 
El 1437 adreça una lletra de batalla al seu cosí Joan de Montpalau. Elmotiu el diu ben clar: "vós anant e venint a la nostra casa a tota vostra requesta proferís e ab sagrament juràs de pendre ma germana Damiata per muller, e desposar-la dins fort breu temps, la qual cosa fins ací no haveu feta." I per això s'ofereix a combatre Joan de Montpalau "a tota ultrança, mon cors contre lo vostre, a peu o a cavall" (a tota ultrança vol dir a mort). 
"Montpalau [...] nega quehagués donat a Damiata paraula de casament, però mai no nega una altra afirmació de l'acusació de Martorell, o sia que l'hagués "deshonestament tacada e deshonrada", amb la qual cosa l'honor de la germana del novel.lista resta fortament malmès." (Riquer, p. 634).
"Recordem, encara, que aquestes lletres de batalla no solament eren llegides pel destinatari, ans també per molta gent i sovint erenafiades a les cantonades dels carrers i a les portes de les cases i de les esglésies." (Riquer, p. 634).
"Per l'abril de l'any 1438 arribà a Joan de Monpalau la darrera lletra de Joanot Martorell, signada per aquest "en la ciutat de Londres" el 22 de març. Li comunica que, amb l'ajuda de Déu, ha trobat el jutge competent i imparcial que els convé, el qual ha promès de donar-los plaça segura per acelebrar llur batalla. Es tracta del "molt alt e molt poderós senyor lo senyor rei d'Anglaterra e de França, lo qual nos té aparellat gentil lloc e festa" [...] Joanot Martorell residí un temps a Anglaterra, almenys des del març del 1438 fins al febrer del 1439". El Tirant, precisament comença amb festes i combats a la cort anglesa.  Joan de Monpalau no acudí a Londres, i al final el rei Alfons elcondemna a pagar una quantitat a Damiata. "Damiata Martorell, la retrobarem, soltera, el 1462" (Riquer, p. 638).
Joanot Martorell també fa estades a Portugal, potser en el viatge cap a Anglaterra, i a Nàpols, on resideix almenys un any el 1454. És al "Príncep Don Ferrando de Portugal" que adreça amb una nota inicial el Tirant lo Blanc. 
Mor el 1468. 
"Joanot Martorell, que restà solter tota lavida i del qual no es coneix descendència il.legítima, ens apareix com una figura típica de la mitjana noblesa valenciana del segle XV." (Riquer, p. 646). 
"La part doctrinal [referent als aspectes de cavalleria] procedeix, en gran proporció, del Libre de l'orde de cavalleria de Ramon Llull" (Riquer, p. 648).  
  
 
Tirant lo Blanc
Al pròleg fa una apologia dels cavallers, dels guerrers: "Ladignitat militar deu ésser molt decorada, perquè sens aquella los regnes e ciutats no es porien sostenir en pau, segons que diu lo gloriós Sant Lluc en lo seu Evangeli". 
PART ANGLESA DEL TIRANT LO BLANC (capítols 1 a 97)
La part anglesa del Tirant, anomenada el Guillem de Varoic, ocupa els primers 97 capítols. 
Capítols 1 a 4. "En la fèrtil, rica e delitosa illa d'Anglaterra" vivia un...