Resum geografia

1.L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS:
LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES:
L’aigua de la pluja flueix sobre la terra, s’evapora i part es filtra en el subsòl, formant aqüífers. Conca hidrogràfica és el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu.
El cabal fluvial i el règim fluvial(irregular, crescudes en pluges i estiatges severs) depenen de la quantitat d’aigua que rep laconca del riu al llarg de l’any.
Les conques fluvials s’ordenen tenint en compte els vessants. Hi ha el cantàbric (curts), l’atlàntic(grans rius) i el mediterrani (Ebre-únic cabalós).
ELS RECUSOS HÍDRICS:
Les confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites al ministeri de medi ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se’ls ha assignat.
A espanya, els recursos hídricsdisponibles(43340 hm3) són superiors a la demanda total(37029 hm3). Desigualment repartits.
Duero, Tajo, Guadiana són importants.
Relatiu equilibri: Pirineus, Guadiana i Cànaries.
Deficitaris a Guadalquivir, al sud i les Balears.
VESSANTS:
Cantàbric i gallec: rius abundants i relativament cabalosos. Mantenen un nivell constant d’aigua a causa de la regularitat de les precipitacions,pròpies del clima marítim. Important el Nabion (Bilbao), Sella...
Atlàntic: les conques hidrogràfiques atlàntiques són molt extenses, la majoria arrenquen a prop del mediterrani, però per la inclinació del relleu de la meseta van cap a l’Atlàntic. Rius: duero, tajo, guadiana...
Mediterrani: llevat de l’Ebre, els rius formen conques petites amb desnivells acusats. Estiatges a l’estiu. Rius: jiloca,túria...
LES DEMANDES D’AIGUA:
PER A ÚS AGRÍCOLA I RAMADER: 80%
Problemes per a la sostenibilitat dels recursos hídrics. Contaminació de l’aigua per l’ús d’adobs químics per pesticides i per purins.
S’ha prohibit l’ús de productes molt contaminants. Per frenar el consum d’aigua, els agricultors reben ajudes per transformar en reg per aspersió i degoteig.
Al mediterrani s’exploten els cabalssubterranis mitjançant el bombeig de l’aigua- aqüífer.
S’intenta reduir el consum, millorar les canalitzacions o introduint millores en el reg (ja no inundació).

PER A ÚS URBÀ I INDUSTRIAL:
El consum d’aigua per a usos urbans i industrials presenta una demanda molt inferior a la del consum agrari. Encara que industrials necessiten aigua per la producció, netejar...
L’aigua per a usosdomèstics és prioritària(200l al dia). S’acostuma a utilitzar aigua de pluja i aigua dels aqüífers. S’utilitza molta química pel tractament de l’aigua.
Hi ha més demanda a l’estiu pel turisme i el creixement d’urbanitzacions.
Quan hi ha sequera tenim restriccions. A l’estiu hi ha màxima demanda i menor disponibiitat de l’aigua.
El problema de la contaminació de les aigües ha comportat l’obligaciód’instal·lar depuradores. Reaprofitament d’aigües.
L’agricultura és la primera consumidora d’aigua (80%). Habitualment hi ha una sobreexplotació de recursos (assecament de rius...).

LES POLITIQUES HÍDRIQUES:
Orientades a obtenir aigua.
LA POLÍTICA DE TRANSVASAMENTS:
Per la desigual distribució dels recursos hídrics. De transvasaments d’aigua i de complexos de distribució en depenen: BCN,Madrid, València, Múrcia...
Conducció d’aigua a grans distàncies ↑obres de bombeig i enginyeria costosos i ↓d’aigua per l’evaporació.
Si hi ha una cessió de cabals d’un riu pot variar la sedimentació i el lloc d’obtenció de l’aigua.
Els grans transvasaments, que impliquen portar aigua a llargues distàncies, són problemàtics:
- Necessiten grans obres i inversions
- Es perd molta aigua perl'evaporació
- Sovint topen amb un gran rebuig social - Poden tenir conseqüències molt greus sobre el Medi Ambient
Un clar exemple va ser el polèmic Pla Hidrològic Nacional.

LA DESSALINITZACIÓ DE L’AIGUA DEL MAR:
Instal·lació de plantes dessalinitzadores és car perquè les plantes consumeixen molta energia però l’aigua obtinguda és de bona qualitat. (Almeria, illes Canàries)
Mediterrani-noves...