Resum Lectura 1_Intro Historia Psicologia


“INTRODUCCIÓN A LA HISTORIA DE LA PSICOLOGIA- Hergenhahn, B.R (2001)

Psicologia: Estudi de la ment, esperit, consciencia i conducta humanes. Es classifica i defineix de diferents formes en funció de l’activitat que duu a terme cada psicòleg.
Historiografía: Estudia com escriure sobre la història: cal tenir en compte:

1. Els orígens: La psicología va néixer amb els primers humans que es vanpreguntar sobre la psique.
2. El Zeitgeist: El context político-cultural, els personatges destacats de cada época i les seves idees influeixen també en l’evolució de la psicología i serveixen per a explicar com ha arribat al seu estat actual.
3. L’enfocament: Pot ser historicista (explica l’evolució de la psicologia des del passat però sense relacionar-lo amb el present) o bé presentista (explical’estat present de la psicologia i a partir d’ell demostra com s’hi ha arribat).
4. El nivell de detall: Cal parlar només de les persones que realment realitzaren alguna aportació important a la disciplina.
Perquè estudiar historia de la psicologia?

1. Per tenir una visió global de com s’ha arribat al moment actual veient les preguntes que es feien i es fan els psicòlegs i els personatges mésimportants que han conduït la psico al seu estat actual.
2. Per tenir un coneixement més profund i poder donar la importancia adequada als avenços que s’han anat esdevenint al llarg del temps i fins al moment present.
3. Per reconèixer les novetats i tendències de cada moment i observar com aquestes tenien a veure amb el zeitgeist, és a dir, les modes sobre temes d’investigació i els diferents paradigmesanaven canviant depenent de la situación política, ideologies, etc de cada moment.
4. Per evitar repetir errors ja comesos en el passat gràcies a experiments infructuosos que s’han documentat.
5. Per obtenir noves idees que potser ja van ser proposades per altres professionals de l’època però que no van tenir èxit degut al zeitgeist. És el que va passar per exemple amb l’heliocentrisme, que vaestar proposat pels grecs però va ser invalidat i un temps més tard Copèrnic va demostrar la validesa d’aquella idea.
6. Satisfer la curiositat per conèixer els orígens d’un tema que ens interessa.

Què és la ciència? És un conjunt de coneixements obtinguts per la observació directa (empírica) i racional del comportament de la natura el resultat de la qual es plasma en lleis o teories que dónenresposta a preguntes que els investigadors s’han fet.

Què és una llei? Relació consistent entre dos o més successos empírics. N’hi ha de diferents tipus:

1. Correlacionals: Serveixen per a fer prediccions, per exemple, se sap que a més creativitat, més Intel.ligència. Per tant, si una persona és Intel.ligent es pot predir que és creativa.
2. Causals: Ens mostren la causa d’un fet i permetenevitar-lo o provocar-lo. Per exemple, la causa de l’ebullició de l’aigua és el seu escalfament a 100ºC.

Determinisme: Postula que el que s’estudia està provocat per una causa concreta i, per tant, es poden predir successos. A major coneixement, més precissió en la predicció.

Revisions del punt de vista tradicional: Al mode tradicional, la ciència treballa de la següent manera:

1. Observació empírica
2.Formulació d’una teoría a partir de la observació
3. Prova de la teoría
4. Predicció
5. Prova de control
6. Recerca de relacions lícites
7. Suposició del determinisme


Ara bé Karl Popper diu que primer hi ha d’haver una raó o problema per observar i no observar per observar i per tant el procés científic hauria de ser el següent:

1. Descobriment d’un problema
2. Proposar solucions (teories)
3.Revisar/criticar les teories

Afegeix també que perquè una teoría/llei sigui vàlida ha de ser refutable, a això ho anomena principi de falsabilitat, i tenir prediccions arriscades, és a dir, que siguin susceptibles de ser irreals.

Thomas Khun també va fer la seva aportació i va dir que els membres d’una mateixa disciplina científica o la majoria d’ells treballen sota l’empar d’un mateix...