Resum Llibre Del Te

Joan Martí Albarracín Lloret
Comentari – El llibre del te, Okakura Kakuzo

El llibre del te, publicat per primera vegada el 1906, fou un aproximament d’orient cap a occident en una època encaramarcada pels prejudicis culturals i l’imperialisme. Okakura Kakuzo composa una obra amb vocació educativa, divulgativa, de cara a mostrar les subtileses culturals d’orient d’una forma entenedora alprofà. Okakura parlava anglès, a més de ser, tal com mostra al propi llibre del te, coneixedor de les particularitats culturals de l’occident, no en va fou alumne de l’orientalista català ErnestFenollosa. En definitiva, es tractà d’un producte de l’obertura japonesa al món després de l’ extremadament hermètic període Tokugawa i els enormes canvis donats a partir de la revolució Meiji que abocaren elpaís a la influència i el contacte exterior. Així, El llibre del te actua com a pont entre dues cultures les quals, com es testimonia ja a les seves primeres pàgines (“¿Quan digueu-me l’Occidentcomprendrà o provarà de comprendre l’Orient? Nosaltres, els asiàtics, de vegades ens esglaiem de veure l’estrany teixit de fets i d’invencions amb què ens han embolicat. (…) Encara riuríeu més si sabíeutot el que nosaltres hem pensat i escrit sobre vosaltres.” ) parteixen del desconeixement i el prejudici mutu. Així, Okakuro prendrà un element com el del te, àmpliament acceptat, consumit i admirat peroccident, per extreure’n el que considera l’essencial de la cultura d’Àsia oriental.
D’entrada, tot el que envolta el món del te fonamentarà una forma de vida, una filosofia, que l’autor anomenaràTeisme; aquest Teisme no serà res més però que un Daoisme soterrat. Okakuro podrà així extreure a partir del te el fil d’un pensament que passa per Laozi i el Daodejia, Xuangzi i els posteriorsseguidors del Dao, des de el propi Buddha Shakyamuni i a través de Bodhidharma, per acabar desembocant en el buddhisme Chan o Zen (la pròpia cerimònia del te troba el seu origen en un ritual Zen). La...