resum tema 3 de filosofia

Els interessos de la raó
La gran diversitat de qüestions filosòfiques podem resumir-les en tres grans àmbits:
L’àmbit teòric: Engloba els problemes relacionats amb la veritat i el coneixement.
L’àmbit pràctic: Engloba els problemes relacionats amb la moral i la vida en societat.
L’àmbit metafísic: Engloba els problemes relacionats amb la vida, la mort, l’existència de l’ànima, Déu,etc.Tota recerca filosòfic condueix al mateix punt: la necessitat d’entendre’ns a nosaltres mateixos.
La pregunta pel coneixement
La filosofia és el desig o recerca de la veritat.
L’actitud que caracteritza a un filòsof és la prudència, el dubte metòdic i l’hàbit de analitzar bé les coses.
Veritat i realitat
Aristòtil: La veritat consisteix a dir d’allò que és, que és o d’allò que no és, que no és. la veritat consisteix a afirmar el que és i a negar el que no és.
Veritat: Consisteix en la correspondència o adequació entre el llenguatge i la realitat.
La ment com a mirall de la realitat: el realisme
Realisme: Teoria que admet l’existència d’una realitat objectiva que podem percebre mitjançant els sentits i expressar-la amb el llenguatge.
Tarski: “la neu és blanca” “la neu blanca” ésvertadera si efectivament la neu és blanca.
Les coses no són sempre tal com semblen, tal com es presenten als nostres sentits.
Doncs, cal abandonar el realisme ingenu que confon moltes vegades la realitat amb la nostra percepció.


El pensament que concorda amb si mateix: l’ idealisme
Idealisme: “No hi ha més realitat que la que cadascú concep o imagina, les coses no tenen una existènciaindependentment del pensament”.
La veritat ja no consisteix en la mera correspondència entre el pensament i la realitat exterior, sinó en la coherència de les nostres pròpies idees. Qualsevol idea pot ser vàlida mentre no contradigui la resta d’idees admeses com a vertaderes.
Aquest criteri és poc apropiat per conèixer els fets objectius. És això el que nega l’idealista. L’idealista s’acontenta que nohi ha més món que el dels seus propis pensaments.
El realisme crític
Realisme crític: No té sentit negar que existeix una realitat, però es fa imprescindible tenir present que aquesta realitat no coincideix amb allò que es mostra als sentits, sovint aquests ens enganyen.
No veiem la realitat tal com és, sinó que la veiem filtrada per la nostra pròpia subjectivitat.
Veritat i coneixement
Laresposta dogmàtica
Qui té la impressió que coneix alguna cosa viu aquest coneixement com un fet indiscutible i no tant com un problema.
La persona dogmàtica és una persona totalment convençuda que les seves conviccions i idees són absolutament vertaderes.
El dogmàtic s’aferra a la seva veritat i la blinda contra qualsevol tipus de crítica, argument o prova.
La resposta escèpticaEscepticisme: Impossibilitat d’assolir cap coneixement segur i indubtable.
Neix del dubte i desemboca en la incertesa.
L’actitud escèptica tanca la porta a tota investigació teòrica i en conseqüència comporta la paràlisi intel·lectual i l’abandonament de tota recerca del coneixement.
Té efectes nocius en el terreny pràctic, en la mesura que afavoreix la passivitat i el conformisme alhora que impedeix lacrítica del sistema establert i la possibilitat de millorar les coses.
Grans dosis = destrucció; petites dosis = estimulen.
La resposta crítica
Punt d’equilibri: actitud racional que accepti com a vertaderes només aquelles idees que es basin en raons adequades.
Actitud filosòfica.
2.1. De la raó teòrica a la pràctica
Ètica: Coneixement que ens ensenya a viure bé (model de vidabona). Principals preocupacions de la filosofia.
Dins d’un marc social.
L’ètica ens condueix directament a la política, la branca del pensament que tracta de trobar la millor manera d’organitzar la convivència social.
2.1.1 La reflexió du a l’acció
La filosofia ens ensenya que cal pensar bé les coses abans d’actuar per tal d’evitar l’error.
L’ús teòric de la raó és indestriable del seu ús...