Resum Època Restauració Borbònica

TEMA 7- L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
(1875-1898)
1- El sistema polític de la restauració
En la història contemporània d’Espanya, es coneix amb el nom de Restauració el
període comprès entre el 1875 i el 1931. Aquesta etapa se sol dividir en dues fases, separades per l’any 1898, data de la pèrdua de les últimes colònies. La Restauració es va caracteritzar per la transigència política ila intransigència social.
Però sota aquest superfície d’equilibri polític, basada en eleccions fraudulentes,
s’anaven formant ja els fenòmens que havien d’aparèixer amb força en la segona fase de la Restauració (1898-1931): l’ascens dels nacionalismes perifèrics català i basc, l’emergència política i social de les organitzacions obreres i el republicanisme de les classes mitjanes urbanes.
El 31de desembre de 1874, el general Martínez Campos va proclamar, a Sagunt, el
príncep Alfons de Borbó rei d'Espanya. El suport de tot l'exèrcit a aquesta proclamació va significar la fi de la República conservadora i la restauració de la Monarquia a Espanya. La reacció monàrquica de 1874 no tenia cap altra motivació que la recuperació del control del poder per part de les classes conservadores. Undels contemporanis de Cànovas del Castillo va arribar a assegurar que " decir Restauración es tanto com decir canovismo". Per Cànovas, la Monarquia s'havia de fonamentar en dues forces que es complementessin i equilibressin. (Partit conservador, Cànovas; Partit Liberal, Sagasta).
text: El paper de la monarquia (el pensament polític de Cànovas )

A diferència de la Monarquia Isabelina estractava d'un règim civil en que la insurrecció
- el pronunciament- dels cabdills militars, identificats amb cada partit, no era el mecanismo d'accés al poder. Ensems intentava ser un sistema d'integració, de tal manera que un sol partit no tingués el monopoli del poder. D'aquesta manera el més apropiat per definir aquest règim es "pacte". El règim era liberal, encara que no democràtic, però podiaevolucionar en aquest sentit.
El rei servia d'àrbitre entre els partits, dient quan un havia de substituir a l'altre. Així, per exemple, quan un partit amenaçava amb la ruptura se li cedia el poder. Però el tenia sempre només per un període establert, havia de respectar l'existència parlamentària de l'oposició i en cap cas dues dissolucions seguides del Parlament es concedien a membres d'un mateixpartit.
Després de donar una primera visió cal que veiem ELS PARTITS POLÍTICS DURANT LA RESTAURACIÓ (veure gràfic)

La primera mesura política d’importància fou la convocatòria d’eleccions i elaborar una
nova constitució.
La constitució de 1876
El marc teòric ideat per Cànoves va ser la Constitució de 1876. Però els encerts
indubtables esmentats es van malmetre a la pràctica pel falsejamentsistemàtic dels procesos electorals.
Es una mostra clara del liberalisme doctrinari, caracteritzat per sufragi censatari (5%
població ) i la sobirania compartida entre rei i corts, per tant d’una constitució de carácter clarament conservador i inspirada en els valors històrics de la monarquia, la religió i la propietat.
Proclamava la confessionalitat de l’Estat i una llarga declaració de dretsque es van tendir a restringir, especialment els drets d’impremta, d’expressió, d’associació i de reunió.

La constitució de 1876 s’anava concretant a mida que governava un partit o l’altre. La
principal diferència fou el concepte de sobirania. Així els conservadors proposaven el sufragi censatari, mentre que els liberals defensaven el sufragi universal.
Fos quin fos el tipus de sufragi, leseleccions mai no van ser transparents.
El mecanisme polític era sempre el mateix: quan un president del govern es veia obligat a dimitir a causa d’una crisi o d’un escàndol, el rei encarregava la formació d’un nou govern al líder de l’oposició.

El Bipartidisme i torn pacífic
Cànoves va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i en l’alternança de
poder. S’acceptava que hi...