Resumen de la literatura catalana des de la época medieval hasta los años 30 (es catalán)

Literatura Medieval

Panorama general
Època de l’amor cortès, art romànic i art gòtic.

Trets comuns de l’època
Piràmide social.
Implantació del feudalisme.
Progressiva ascensió de la burgesia.
Importància de conceptes com l’honor, el valor o la fidelitat.
Naixement de les llengües vulgars (romàniques).
Teocentrisme.
Introducció de l’alta cultura als monestirs.
Imitació, no espretén ser original.
Finalitat didàctica i moralitzadora de la literatura.

Els trobadors
Tres tipus d’autors de poesia a l’edat mitjana: poetes (poesia en llatí), joglars (deien o cantaven poesia popular en llengües romàniques) i trobadors (escrivien i cantaven poesia en occità).
La manifestació més emblemàtica de la poesia trobadoresca va ser l’amor cortès. Aquest fou concebut per a un públic dela cort. Era la transposició del codi feudal a l’experiència amorosa (relació entre senyor feudal i vassall). El trobador feia d’enamorat d’una noble, per tant l’amor cortès era adúlter.

Vocabulari específic: hom enamorat, midons dama, senhal pseudònim, gilós marit gelós, lausangiers espies.

Gèneres trobadorescos
Cançó.
Sirventès: satíric com exaltació de guerra
Plany: lament per la mortd’un personatge
Debat poètic: discussió entre dos trobadors
Pastorel·la: diàleg amorós entre trobador i pastora
Alba: poema que narrava la separació de dos amants després d’haver passat la nit junts.
Trobadors importants: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.

Ramon Llull
Únic per tres raons:
Primer autor en escriure prosa en català.
Creador de llenguatge català,va ser ell qui va fixar el model (referent).
Magnitud i importància de la seva obra, 265 volums sobre temes teològics, didàctics i morals.
Neix a l’any 1232 a Mallorca i mor al 1316. Fins als 31 anys va fer vida de cort, però a partir dels 31 anys va tenir l’aparició de Jesucrist, cosa que va fer que deixes la família i la cort per a dedicar-se a convertir els infidels.


Obres mésimportants:
Blanquerna: explica la vida d’un ideal cristià que arriba a ser papa però com per a Llull l’ideal cristià està basat en la vida ermitana, Blanquerna (protagonista) deixa el papat per tornar a una vida humil.
Fèlix: un pelegrí ingenu va descobrint la distància existent entre la conducta humana i l’ordre diví de la creació. Dintre de Fèlix podem trobar el Llibre de les bèsties (intenciópolítica).

Les cròniques

Els països tenien una èpica (cançons de gesta) que narrava les gestes glorioses de cada nació, normalment amb herois emblemàtics, reals o imaginaris.
El més aproximat a l’èpica catalana són les quatre grans cròniques que són:
Llibre dels feits de Jaume I, narra de forma autobiogràfica els records personals del rei referents a les conquestes de València i Mallorca(intenció didàctica)
De Bernat Desclot no se’n sap gairebé res, només que la seva crònica parla sobre el regnat de Pere II el Gran.
Ramon Muntaner: la seva crònica és la més extensa parlant des de Jaume I fins a Alfons el Benigne. És el més entusiasta i el menys imparcial i reserva el protagonisme als reis i noblesa. Té quatre característiques importants que són:
- el nacionalisme
- elprovidencialisme (creença que les pròpies victòries es deuen als destí diví)
- llenguatge viu i directe
- sembla destinat a la lectura en veu alta
Pere el Cerimoniós, parla del seu regnat i del regnat del seu pare Alfons el Benigne. Se centra més en les intrigues de la cort que no pas en un heroisme.

Bernat Metge

Funcionari de la cancelleria reial i secretari de Joan I fins que va aparèixer mort i elvan empresonar. Després de sortir de la presó va escriure lo somni per a guanyar-se el favor del nou rei Martí l’humà.
Aquesta obra és la gran obra de l’humanisme català, que narra una nit de l’estelada del protagonista a la presó on se li apareixen Joan I acompanyat de dos divinitats del món clàssic, Orfeu (música) i Tirèsias (arts endevinatòries).
La obra està dividida en quatre llibres....