Resumen El Nom Del Vent

Joan Gámez
Català
Fitxa de lectura del Nom del Vent, de Patrick Rothfuss
Fitxa bibliogràfica:
Títol: El Nom del Vent.
Autor: Patrick Rothfuss.
Editorial: Rosa dels vents.
Col·lecció: Crònica de l’Assassí de Reis. (Primera part de la trilogia).
Lloc i any d’edició: A Pinto (Fuenlabrada), el novembre de 2011.
Pàgines: 876 pàgines.

Resum de l’argument:
Ja era de dia a la fonda PedraFita. La nit anterior havia arribar un cronista, que anava a escriure el passat heroic de l’amo de la fonda. Així, que quan l’amo, anomenat Kvothe, va estar preparat, va començar a explicar-la:
Tot va començar quan en Kvothe tenia només deu anys. Ell pertanyia a la família dels Edena Ruh, coneguts per ser els millors artistes itinerants. Formaven part de la cort reial de lord Greyfallow, que era elprotector de la companyia. Els pares d’en Kvothe composaven cançons per als espectacles i després el pare les tocava amb un llaüt.
Anaven de poble en poble fent magnífics espectacles, fins que van arribar a un poble on la gent era temorosa de Déu, creien en tot tipus de supersticions i no els van deixar actuar-hi. En aquell poble van recollir un arcanista, que és un home que pot fer un tipus demàgia anomenat simpatia i que a part, té remeis per tots el símptomes causats per les malalties, ferides, etcètera. El seu nom era Abenthy. L’Abenthy seria el primer mestre d’en Kvothe, que li ensenyaria durant els següents dos anys simpatia i remeis per a qualsevol símptoma.
Passats els dos anys, l’Abenthy havia tret dues conclusions: que en Kvothe era un noi molt intel·ligent i que als quinzeanys, quan pogués anar a la Universitat, seria un dels millors estudiants que mai hagués tingut aquesta.
El dia que l’Abenthy es va anar de la companyia, li va fer un regal a en Kvothe: un llibre que necessitaria a la Universitat titulat “Retòrica i Lògica”.
Va anar passant el temps i la companyia dels Edena Ruh va seguir el seu curs. Una tarda, van parar en un bosc per descansar fins a l’endemà.En Kvothe va anar al bosc a passejar mentre que els seus pares composaven una cançó. Quan es va fer fosc, en Kvothe va tornar amb el grup i se li va esfondrar l’ànima quan va veure que tots els carros estaven socarrimats per culpa d’un foc blau màgic. Tots els membres de la companyia eren morts al terra, feia olor a sang seca i a cabells cremats. Al costat d’una foguera que havia preparat lacompanyia, hi havia cinc homes, un d’ells amb la partitura de la cançó que havien estat composant els pares d’en Kvothe a la mà. Quan va veure a en Kvothe, li va dir: “Els pares d’algú s’han dedicat a escriure cançons molt lletges sobre nosaltres, els Xandrian”. Fins a aquell moment, en Kvothe creia que els Xandrian eren personatges trets de contes de fantasia, però els acabava de veure amb els ulls,eren reals. Els Xandrian eren guerrers poderosos, capaços d’usar simpatia. Tothom havia jugat alguna vegada de petit a ser com ells, perquè eren herois.
En aquell precís moment, en Kvothe va començar a córrer per fugir d’ells.
Cap a la matinada, quan els Xandrian es van anar, en Kvothe va tornar a on estava la companyia i va agafar l’únic record que podia emportar-se dels seus pares, el llaüt.Els següents mesos en Kvothe va viure de bosc en bosc. Per sobreviure, havia de veure aigua dels bassals i menjar del que caçava. Si no caçava res, havia de menjar animals morts. Es va anar aprimant molt i la seva roba, cada dia que passava s’esparracava més i més. Després de molts mesos, un dia va trobar un camí pel que passaven carros de tant en tant, i després de molts intents, el carro d’unpagès i el seu fill el va deixar pujar.
El pagès el va portar a una ciutat immensa anomenada Tarbean, allà, es va haver de buscar la vida per poder menjar. Dormia en la teulada d’una casa, i per poder menjar, robava aliments i diners.
Tres anys més tard, en Kvothe podia sobreviure a la ciutat sense problemes. Havia adquirit un instint salvatge que l’ajudava cada dia. Sabia que ja tenia quinze...