resumen historia economica revolución rusa

13. La Revolució Russa i la formació de la URSS
El 1917, en plena guerra mundial, va esclatar la Revolució Russa: una revolta popular que va enderrocar el règim autocràtic del tsar i va provocar una transformació total del sistema polític, econòmic i social. Aquesta revolució pretenia aconseguir la igualtat econòmica i la desaparició de les classes i les diferències socials.
La revoluciótriomfant es va organitzar primer en soviets: comitès populars d’obrers i soldats. El nou règim va rebre el nom de dictadura del proletariat, que expressava el triomf i el predomini de la classe treballadora i l’eliminació de la burgesia i l’aristocràcia anteriors per a donar lloc una societat sense classes.
L’organització econòmica sortida de la Rev. Russa és el socialisme col·lectivista. Aquest esbasa en l’abolició de la propietat privada dels mitjans de producció, responsables, segons Marx, de l’explotació de l’home per l’home. Per tant, tant la propietat com les decisions havien de ser col·lectives. Després d’algun temps les decisions econòmiques van passar a dependre d’òrgans estatals, els quals s’encarregaven de la distribució racional dels factors de producció entre els diversossectors econòmics.
1. La Revolució Russa i la creació de l’URSS
1.1 Els precedents
Al començament del segle XX Rússia era la 5a potència industrial mundial, però a costa d’una pagesia i un proletariat miserables. La derrota davant Japó de 1905 i l’intent revolucionari del mateix any van fer veure la necessitat d’introduir canvis polítics.
En l’àmbit polític es va implantar un tímid sistemaparlamentari, representat per la DUMA. Aquesta va xocar immediatament amb les pràctiques polítiques de la cort autocràtica.
El desenvolupament de la 1a GM va precipitar els esdeveniments. Rússia no tenia una indústria d’armament suficient per a afrontar la guerra. La guerra va posar en manifest l’endarreriment econòmic i tècnic del país i sobretot el seu anacronisme polític i social. Les derrotesmilitars, les dificultats econòmiques i la corrupció reforçaven el ferment revolucionari.
1.2 Els dos moments revolucionaris
La 1a insurrecció es va produir per febrer de 1917, quan els soldats es van sumar a la revolta; el tsar va ser deposat i es va instaurar una república burgesa, presidida per Kerenski. El govern Kerenski va cometre 2 errors greus: no satisfer els desitjos de reforma agrària icontinuar la guerra.
Els errorsdel govern republicà van ser aprofitats per Lenin per a impulsar la 2a revolta, l’anomenada revolució d’octubre, que va derrotar la república burgesa i va donar el poder als soviets. El nou règim es va basar en : liquidació de la guerra, socialització de l’economia i dictadura del proletariat.
L’abandonament de la guerra i la negativa a reconèixer el deute exteriortsarista va portar els antics aliats a tallar tota la relació econòmica amb l’URSS i a donar suport als exèrcits blancs ( generals tsaristes.)
La guerra civil va durar 2 anys. El triomf va ser possible per l’entusiasme de les milícies organitzades per Trotsky ( exercit roig) i també per la ineptitud i la falta d’entesa dels generals blancs. A la fi de 1920 les forces revolucionàries havien triomfatsobre els exèrcits blancs i les tropes estrangeres havien abandonat el país. Rússia es caracteritzava per un gran predomini de la població agrària, en gran part pobra i tècnicament endarrerida, i un proletariat escàs, aïllat a les grans ciutats o bé en zones industrials disperses.
Orientació de la política econòmica:
- Comunisme de Guerra (1918 – 1921)
- NEP (1921 – 1927)
- PlanificacióCentralitzada ( a partir de 1928)
2. El comunisme de Guerra
La socialització de l’economia
La instauració del socialisme col·lectivista va significar l’abolició de la propietat privada i va comportar també l’abolició del capital. La moneda va patir un intens procés inflacionari, va acabar perdent pràcticament el seu valor i es va passar a una economia natural, o sigui, sense intervenció de la...