Resumen historia

FINAL TEMA 4  LA RESTAURACIÓ (1875-1900)
L’ IMPACTE DE LA DESFETA COLONIAL: 1898
• Al 98 Espanya perd les últimes colònies. L’estrella d’elles era Cuba. Aquesta pèrdua té dues conseqüències econòmiques:
o Tràfic d’esclaus
o Explotació de les plantacions agrícoles
• Entre 1891 i 1898 Cuba absorbia el 20% de la producció industrial catalana. Així, era el complement ideal al mercat interiorpeninsular.
• El tractat de París al desembre del 98 té conseqüències a tots els nivells.
o Pèrdua a nivell d’Estat. L’estat ha estat incapaç de mantenir el control sobre la colònia en un moment de plena expansió colonial mundial. Resulta que tots s’expandeixen, Espanya està en claríssima decadència, perd un imperi del segle XV. Això demostra el fracàs de l’ intent de creació d’una nacióespanyola unificada.
o Pèrdues econòmiques.
o A nivell social: elevadíssimes taxes d’analfabetisme que repercutien en el desenvolupament social, polític i econòmic del país. Per exemple dels militars, TONTOS.
Des de Catalunya, davant de tot això, es planteja més seriosament un canvi en el sistema de partits. Això no vol dir que la burgesia catalana es converteixi en independentista, sinó quemostren que volen canviar alguna cosa. Es converteix en el detonant per a la burgesia catalana de que han de canviar alguna cosa. Llavors, trobaran el personatge ideal (que el creuen ells ideal): el general Camilo García Polavieja. Es deia que necessitaven un canvi, un espadón. Aquest general, en literatura és el regeneracionista.
La burgesia tant catalana com castellana, creien que es necessitava unmilitar que fes un cop de força, que governés amb mà de ferro. Aquest militar és el general Camilo García Polavieja. Aquest va fer un confús programa polític amb propostes ambigües i poc concretades de descentralització, concert econòmic, regeneració política del país. El general captiva una part de la burgesia catalana, perquè hi ha una altra part que veu clar que han de canviar les coses, peròque potser Polavieja no és la persona adient. Saben que el general havia estat un cap militar a Filipines, i fou qui dictà l’ordre d’execució del principal revolucionari filipí José Rizal. El general ha demostrat amb els fets que no és massa sensible a propostes independentistes/ regionalistes/separatistes...
Al costat d’aquests intransigents hi havia els possibilistes, que creien que potser síque era l’home ideal.
El març de 1899, designa com a cap de govern al general Silvela, ell farà de Ministre de Defensa i el de Justícia serà Duran i Bas. (tots en un govern de concentració que de forma excepcional no serà només format per diputats conservadors).
Aquest govern de Polavieja, més enllà del nomenament d’alguns alcaldes catalanistes o de canviar alguns bisbes, totes les promesesregeneracionistes no es compleixen, i a més, la seva proposta de reforma fiscal exalta la burgesia catalana perquè el general tenia clar que volia recaptar més (reduint deute púbic ingressant més) i crea nous impostos sobre el consum, que afecta el comerç i la indústria, molt important a Catalunya. Això comportarà el Tancament de caixes entre setembre i novembre de 1899. Els comerciants es neguen apagar aquest nou impost. La resposta del govern és empresonar alguns dels botiguers, concretament cinc. Els botiguers de Barcelona responen tancant tots els comerços. L’estat llavors embarga els qui no han pagat la contribució i destitueix tot l’ajuntament, que era l’encarregat de recaptar els impostos. A més, suspèn les garanties constitucionals i implanta l’estat de guerra durant dos dies perquèels comerciants cediran i pagaran. Es considera que la resistència al pagament és un delicte de sedició, insubordinació, militar. Per això es jutja a partir de judicis militars.

TEMA 5  VIDA POLITICA EN EL PRIMER TERÇ DEL S. XX (1900-1930)
1. CANVIS DEMOGRÀFICS: FONAMENTS DEMOGRÀFICS
1.1. DEMOGRAFIA
A Catalunya, durant el primer terç del segle XX, la població creix quasi un 300%.
• Al...