Resumen Penal

FINALITATS DEL DRET PENAL LES PENES

Per a quan les normes penals no es compleixen, el dret penal té previst un remei: la pena. La pena és precisament un sofriment, un dolor (aflicció), que serveix per a evitar que es cometin delictes. Com ho veurem, la pena pretén evitar la comissió de delictes de diverses maneres.

FUNCIONS DE LA PENA
La pena històricament ha complert diverses funcions,que d'alguna manera continua complint.

1-RETRIBUCIÓ
La funció de la pena pot ser la “de retribuir” el mal causat pel delinqüent, amb altre mal (la pena). És a dir, que es fa “pagar” la mala comesa, a través de la imposició d'un càstig (finalitat retributiva). Aquesta va ser la funció inicial de la pena. Les teories que sostenien aquestes nocions es denominen absolutes, ja que entenen que lapena no és en si mateixa un “instrument útil”, sinó que es deriva del principi de justícia universal (divina), absolut, i s'aplica en virtut d'aquest principi, encara quan no serveixi per a cap objectiu concret ni a l'individu que la sofreix, ni a la societat que l'aplica. Encara quan no aporti cap benefici, d'acord a aquesta teoria la pena, com resposta al delicte, ha d'aplicar-se, perquè és justdonar el càstig que mereixen als culpables.

Es pot basar en dos conceptes possibles que la fonamentin: d'una banda la justícia. Prové de la filosofia Kantiana. És just que cada qui rebi el que mereix, sigui això bo o dolent, segons el cas. En el cas de la pena, es rep un càstig, perquè és “el just”. També pot usar-se l'argument de la retribució en un sentit negatiu, per a fonamentar la noció devenjança. En qualsevol cas, el major aporti de la idea de retribució al dret penal modern, és el principi que es deriva d'aquesta teoria, denominat principi de, proporcionalitat de la pena. El principi de proporcionalitat de les penes, significa que el màxim de pena que legítimament es pot aplicar, és aquella proporcional al dany causat. No és legítim llavors, aplicar un càstig que sigui superioral dany causat pel delinqüent amb el delicte comès. Aquest principi de proporcionalitat de la pena, és una de les garanties del dret penal democràtic, mentre que constituïx un límit al ius puniendi (dret de càstig) de l'Estat respecte dels ciutadans. En un Estat democràtic, la pena no pot servir com mitjà de tortura ni càstig, i ha de sempre guardar una relació de proporcionalitat amb el delicte.2- PREVENCIÓ
També pot orientar-se la pena en altre sentit, no ja absolut, com era la noció de justícia, sinó relatiu, com és la noció de prevenció. D'allí provenen els corrents que afirmen que la pena, a més de justa, ha de ser útil. És a dir, ha de servir per a una mica concret, empíricament constatable. Ha d'obtenir-se una mica més específic que el restabliment de la justícia, amb la sevaaplicació. Són les cridades teories relatives, o funcionals de la pena. Dintre de les teories relatives, tenim diverses variants:
PREVENCIÓ ESPECIAL NEGATIVA
Així, per una banda, amb la pena es busca que el propi autor del delicte, no repeteixi el seu error (prevenció especial), per temor a una nova pena (prevenció especial negativa). La pena tindria en aquest cas, un efecte dissuasori.PREVENCION ESPECIAL POSITIVA
També pot esperar-se que l'autor no torni a delinquir, perquè amb la pena ha “après” què és el correcte i què és l'incorrecte socialment, i s'ha “resocializado” (prevenció especial positiva).
C) PREVENCIÓ GENERAL NEGATIVA Però, a través de la pena, es pretén també, que la resta dels individus, que no ha delinquit encara (la societat),no arribi a delinquir en el futur. Aquesta funció social de la pena, com “avís” per a la resta de la col·lectivitat (prevenció general), també pot tendir a dos resultats: Així pot buscar evitar el delicte perquè s'intimida (atemoreix, amenaça) amb el mal que és la pena, als possibles delinqüents.
D) PREVENCIÓ GENERAL POSITIVA Per contra, pot sostenir-se...