Resumen Shaffer

TEMA 1: EL DESENVOLUPAMENT I EL SEU ESTUDI


Què és el desenvolupament?

El desenvolupament designa les continuïtats i els canvis sistemàtics (ordenats) que experimenta un individu al llarg de la seva vida.
Les ciències que s’encarreguen del desenvolupament son de caràcter multidisciplinari com per exemple la biologia, la sociologia, la medicina l’antropologia, etc. Però la que sens dubtela més gran és la Psicologia del desenvolupament.
La psicologia del desenvolupament és la branca de la Psicologia que s’ocupa d’identificar el canvis i continuïtats que experimenta un individu al llarg de la vida el desenvolupament normatiu: canvis comuns a tota l’espècie
el desenvolupament ideogràfic: canvis circumstancial que afecten a un grup específic de la població.

A que es degut eldesenvolupament?

Bàsicament el desenvolupament es basa en 2 processos: la maduració i l’aprenentatge.
Maduració: canvis evolutius del cos o del comportament deguts al procés d’envelliment.
Aprenentatge: canvi relativament permanent de la conducta ( o del potencial de conducta) que es causat per les experiències o per la pràctica.
Dimensions temporals:
Dimensió filogenètica: processos evolutiusd’una espècie. Ex: reflex dels nadons de 4 mesos que quan cauen tendeixen a estirar i ajuntar els braços en l’aire (Reflex de Moro).
Dimensió històric-socio-cultural
Dimensió microgenètica: s’hi recorre quan s’ha d’analitzar un moment exacte en el que es produeix un canvi.
Dimensió Ontogenètica: Fa referència als canvis des del naixement fins a la mort.

Objectius de l’estudi deldesenvolupament ( descriure, explicar y optimitzar)

Descriure: per descriure bé (com, quan, on) ens tindrem que concentrar en els patrons típics del canvi ( des. Normatiu) i les variacions individuals de cada individu (des. Ideogràfic).

Buscant regularitats: el desenvolupament humà es un procés continu acumulatiu de caràcter holístic i summament plàstic que rep una forta influencia dels contextoshistòrics socials i culturals en els que es porta a cap.
Ex plàstic: la facilitat que pot tenir de posar-se content un nen (abans trist) d’orfenat que viu feliçment en una casa de pares adoptius.
Agrupar en àrees: Psicomotriu, cognitiva (processos mentals), social i afectiu, lingüístic i comunicatiu (verbal i no verbal)



Agrupar en períodes
Prenatal
1a infància
2a infància
3infànciaadolescència
maduresa
vellesa
Explicar (per què):
Poder explicar per què hi ha gent que es desenvolupa d’una manera i altres ho fan d’una forma diferent, poder explicar els canvis normatius i els ideogràfics.

Optimitzar: aplicar el que s’ha descobert en tractar d’ajudar a desenvolupar-se en direccions positives com ara:
Afavorir sòlids vincles afectius entre infants irritables als seus paresfrustrats.
Ajudar a tenir èxit a l’escola a nens amb dificultats d’aprenentatge.

Ressenya històrica del desenvolupament humà

A l’edat mitjana es concedia als nens pocs dels drets que gaudeixen avui.
Les filosofies del s XVII i s XVII referents al pecat original (Hobbes), a la puresa innata (Rousseau) i a la taula rasa (Locke) van contribuir a crear una visió més humana dels nens. Però perdesgràcia gairebé no van recopilar dades objectives per recolzar aquestes interessants idees.
Els científics del s XIX van començar a registrar el desenvolupament dels seus fills i filles en les biografies de bebès. Ex: Charles Darwin.
L’Estudi científic del desenvolupament no va començar fins a principis del 1900 quan G. Stanley Hall va començar recollir dades i a fer teories.
Aviat es van ferestudis i hipòtesis per avaluar les primeres teories.

Mètodes d’investigació en la psicologia del desenvolupament

El mètode científic es un valuós sistema que exigeix utilitzar dades objectives i passos rigorosos per determinar la viabilitat de les teories. Els mètodes acceptables posseeixen tan confiabilitat (produeixen resultats reproduïbles) i validesa (medeixen exactament la mesura...