resumenes

Corrent literaria amb que s'identifica l'obra
S'identifica amb la corrent del realisme perquè tracta sobre les vides d'uns personatges d'una classe social pobra, de treballadors “dominats” per un amo, un “amo de tot”. Dins d'aquesta corrent literaria ocupa un primeríssim lloc en la consolidació del teatre català modern. Si bé en els seus inicis Guimerà va mostrar preferència per la tragèdiaromàntica, els seus plantejaments teatrals es van acostar, gradualment, al drama realista contemporani.
Les característiques del llenguatge utilitzat a Terra baixa són aquestes:
- L'article tradicional lo, los estava essent substituït per el, els; per això, els personatges vacil·len entre l'un i l'altre.
- Utilització de demostratius com aqueix, aqueixos com a sinònims d'aquest, aquestos.
- Esnota, encara, una tendència arcaïtzant a usar les formes plenes dels pronoms (me, lo…), especialment quan apareix un sol pronom feble davant del verb.
- Les formes verbals usades són les actualment vives al català central, llevat del subjuntiu present dels verbs amb arrel velar ( siga, riga, respongues, visquen…/tregui, rigui ), que encara tendia a conservar una conjugació més antiga, viva alcatalà occidental.
- Ús de la preposició a davant del complement directe de persona.
- Reforçament de la preposició a davant de vocal.
- Al seguit del verb en infinitiu.
- Certes substitucions dels pronoms clítics de complement indirecte li o los o del complement directe ho per hi o bé simplement adicció de hi davant del pronom de complement indirecte plural els.
- Tendència popular amarcar certs femenins invariables amb -a.
- Conservació freqüent de la preposició àtona (a, en, amb, de) davant la conjunció que.
- Manteniment, sovint, de la preposició amb o en regida davant d'infinitiu.
- Ús de gerundis que indiquen conseqüència, com en castellà.
- Tots aquests trets són els que pertanyen al català central usats per Guimerà. A continuació, citaré els trets del llenguatgecol·loquial utilitzat pels personatges de l'obra:
- Ús de paraules col·loquials o de mots d'altres nivells presos en sentit propi del llenguatge col·loquial.
- Ús de castellanismes col·loquials.
- Abundor d'exclamacions i d'interjeccions.
- Ús de diminutius, augmentatius o despectius.
- Recurs a la derivació de caire intensificador.
- Utilització de locucions i maneres de dir populars ode dites.
- Utilització constant de formes pronominals dialectals populars.
- Àngel Guimerà utilitza formes verbals considerades avui dia col·loquials, però que llavors eren freqüents al registre literari, com vui, sapigués, donguis, digue-ho…Fa servir el pretèrit perfet perifràstic (vas cantar), que era considerat no literari, encara que a vegades posa en boca d'un personatge algun pretèritperfet simple (cantares), culte.
- Abundor de frases interrogatives i exclamatives.
- Presència de frases interrogatives totals introduïdes amb la conjunció que.
- Abundor de construccions d'intensificació.
- Repeticions intensificadores.
- Ús de pronoms febles no estrictament necessaris gramaticalment, ja que són una anticipació de paraules de la mateixa frase.
- Tematitzacions queexigeixen pronoms febles.
- Utilització de frases inacabades.
- Abundor de vocatius.
- Abundor de frases juxtaposades.
- Ús de certs incisos, de frases que formen com un parèntesi dintre d'una altra oració.
- Certa abundància de frases coordinades.
- Utilització de tipus de subordinació senzills sense enllaçar entre punt i punt gaires oracions; vegem-ne alguns exemples:
Oracionscompletives o substantives introduïdes amb que.
Oracions completives d'infinitiu.
Clàusules de relatiu amb que i pronom feble.
Utilització de la conjunció que en frases adverbials de valor divers ( causal, modal, final, consecutiu, etc.).
Resum dels tres actes.
En el primer acte se'ns presenten els personatges, (caràcters, importància dins la trama, relació amb els protagonistes, etc...) En...