Retard Mental - Educació Cdiap

Prevenció, diagnòstic precoç i atenció primerenca (CDIAP)S'entén per Atenció Precoç el conjunt d'intervencions adreçades a la població infantil de 0 a 6 anys, a la família i a l'entorn, per tal de donar resposta, tan aviat com sigui possible, a les necessitats transitòries o permanents que presenten els infants amb trastorns en el desenvolupament o que corren el risc de patir-ne per causaorgànica, psicològica i/o social. Aquestes intervencions, que han de considerar la globalitat de l'infant, han de ser planificades per un equip de professionals d'orientació interdisciplinària o transdisciplinària. Aquesta tasca assistencial, realitzada pels professionals dels Equips Interdisciplinaris, incideix simultàniament en els àmbits sanitari, social i educatiu, i va dirigida als nens i al seuentorn familiar i social. Una de les característiques definitòries de l’Atenció Primerenca és la globalitat de l’atenció: globalitat respecte al nen subjecte d’atenció, considerant-lo en les diferents dimensions del seu creixement (afectiu, relacional, intel·lectual i motriu), i globalitat respecte a l’entorn del nen, atenent la família i l’escola. Per tant, la tasca assistencial no es limita aldèficit específic sinó que s’obre a una concepció àmplia d’intervenció que té en compte la globalitat del subjecte. L'objectiu principal és que aquests infants rebin tot allò que des del vessant preventiu i assistencial pugui potenciar la seva capacitat de desenvolupament i de benestar, possibilitant de la forma més completa la seva integració en els mitjans familiar, escolar i social, així com la sevaautonomia personal. Des de l'any 1998 està integrat al Programa Sectorial d’Atenció Primerenca de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, i és un servei totalment públic i gratuït. Les Funcions del CDIAP es poden resumir en:
Acolliment i orientació de totes les consultes efectuades per pares oprofessionals.
Orientació i suport als professionals de l’escola on assisteix l’infant.
Coordinació amb els diferents professionals dedicats a la infància, per tal d’establir vies de prevenció i detecció.
Formació i docència.
Avaluació global de la problemàtica que presenta l’infant, per tal d’establir el psicodiagnòstic i la modalitat terapèutica adequada:
Atenció terapèutica al’infant mitjançant el tractament directe necessari i orientació o suport a la família.
Seguiment de l’evolució de l’infant i orientació a la família.
És fonamental la detecció primerenca que es realitza normalment als centres sanitaris. En molts casos es coneix l'existència de la DI en els primers dies o setmanes de vida, i és quan s’ha d'iniciar un programa d’estimulació primerenca o precoç queconsisteix en una intervenció sistemàtica que proporciona al nen o nena les experiències necessàries per afavorir el màxim desenvolupament en funció de les seves possibilitats. Com més precoç és el tractament, més bons en seran els resultats. Té importància sobretot en els tres primers anys, just abans d’iniciar l’escolaritat. Els programes d’atenció primerenca han de treballar aquelles àrees ques’hagin valorat en l’avaluació inicial. Els programes d’estimulació precoç actuen sobre les àrees següents: 
Àrea perceptivocognitiva, que permet captar tota la informació de l’exterior mitjançant la vista, l'oïda o el tacte.
Àrea motora, que té per objecte la millora de la motricitat fina i gruixuda, el to muscular, el control postural, l’equilibri i tot allò que afavoreixi undesenvolupament motor equilibrat.
Àrea del llenguatge, que desenvolupa l’aparell fonoarticulatori per tal d'aconseguir el màxim de llenguatge comprensiu i expressiu.
Com a norma general, es pot accedir als CDIAP de la zona a través de diversos mitjans: per derivació del / de la pediatre/a del nen, per iniciativa pròpia de la família o recomanat per algun professional (EAP, escola, psicòlegs…). Si...