Revolta portuguesa 1640

Història |
Revolta Portuguesa de 1640 |
Història Política Moderna |
|
Jordi M Gibert Teixidor |
|

|

La revolta Portuguesa de 1640
1. Introducció
* En aquest treball es vol fer un estat de la questio sobre la revolta portuguesa de 1640 i els inicis de la restauració de la dinastia Braganza. Es buscaran les causes i conseqüències del conflicte, de les quals es farà unanàlisi per treure’n una interpretació que ens ajudi a entendre el conflicte. També es prestarà atenció en esbrinar com afecta a la societat portuguesa l’esclat d’aquest conflicte i a la seva classe dirigent, també ens centrarem en com afecta a la Corona i a la política espanyola la pèrdua de Portugal. Per començar es farà una contextualització del període històric que ens ocupa tan de la Coronaespanyola, la situació internacional i ja entrant més en el tema ens ocuparem de la Unió entre Portugal i la Corona espanyola.

* Situació de la Corona espanyola durant la primera meitat del segle XVII
L’any 1621 és coronat Rei d’Espanya Felip IV seguint així la dinastia dels Àustria, iniciada per Carles I. L'objectiu prioritari del seu mandat va ser restaurar el poder de la corona, quehavia patit una disminució considerable en el regnat anterior. Va delegar el seu poder en el poderós Comte Duc d'Olivares (1621-1643), amb l'objectiu de realitzar un ambiciós projecte de reforma que afectava a la major part de les institucions. La seva primera tasca es va centrar en l'Hisenda, on va intentar recuperar les rendes perdudes: el control sobre la despesa pública, l'ordenament iestructuració del sistema impositiu.
En l'àmbit econòmic, es va intentar importar el model mercantilista holandès i es va presentar el projecte de la Unió d'Armes, amb la finalitat d'ordenar i canalitzar els recursos provinents dels territoris perifèrics, necessaris per a mantenir un exèrcit potent per afrontar la Guerra dels trenta anys i de pas establir la periodicitat i seguretat dels lliuraments a laHisenda reial.
Diversos problemes faran fracassar el projecte reformador: la quantitat decreixent d'or que arriba al port d’Amèrica entre 1619 i 1621, l'oposició de les Corts de Castella als canvis en els impostos, l'oposició de les regions perifèriques a la Unió d'Armes i l'enfrontament dels consells i corts de les zones perifèriques a les demandes del Comte-Duc i a les seves juntes. Tot plegatincidí per declarar la primera fallida de la monarquia el 1627,. A més, l’entrada a la Guerra dels 30 anys en 1618 i la no renovació de la treva d'Anvers el 1621 van viciar la política exterior i van suposar un maldecap per al govern d'Olivares.
El distanciament amb les zones perifèriques del la Corona degut a la política d’Olivares que seguia el procés de cristal·lització del estat monàrquicabsolutista, que xocava amb les competències de les corts i consells locals fou molt pronunciat i fou una causa de les revoltes que l’any 1640 tingueren lloc a Portugal, Flandès i Catalunya.
La Guerra dels Segadors Les tropes castellanes i italianes que havien entrat a Catalunya per combatre amb els francesos al Rosselló van causar grans mals a les zones rurals, actuant en determinats moments com unexèrcit d'ocupació. En senyal de protesta, el 7 de juny de 1640 uns centenars de segadors catalans, que es trobaven a Barcelona per a ser contractats per a la sega, van ocupar la ciutat i van matar el virrei, en l'anomenat Corpus de Sang. La Generalitat va actuar amb indecisió, per la qual cosa el vàlid del rei volgué actuar amb força. Com a resultat de la manca de resposta del rei a lesreiterades protestes de la Generalitat pels abusos de les tropes i la insuportable càrrega fiscal que les institucions havien de suportar, la Generalitat trencà amb la monarquia i va proclamar la República Catalana. Finalment, davant la imminent guerra amb Castella, Pau Claris hagué de transigir davant la pressió diplomàtica francesa i donà el comtat de Barcelona al rei Lluís XIII de França. Des de...