Ritus de pas

Resum: Els ritus de pas, definits i analitzats fins a l’actualitat com a seqüències,
deixen de tenir sentit en un món global. Aquest article intenta aportar una perspectiva teòrica que ens permeti abordar-los en el marc transnacional en què vivim. La
nostra hipòtesi és que els ritus de pas s’han d’entendre com a pràctiques que persegueixen una estratègia —en el sentit donat per PierreBourdieu— que en garanteix l’eficàcia i la supervivència. Per tal d’il·lustrar la riquesa d’aquesta perspectiva
teòrica, hem analitzat les pràctiques rituals que desenvolupa el col·lectiu marroquí
assentat a Catalunya entorn de la mort des d’un punt de vista transnacional i bàsicament teòric.
Paraules clau: ritus de pas, teoria de la pràctica, mort, immigració.
Abstract: Rites of passage used to bedefined and analyzed as sequences, but nowadays have no meaning in a global world. This article intends to present a theoretical
perspective that enables us deal with them in our modern transnational environment. Our hypothesis is that rites of passage have to be understood as practices that,
in keeping with Bourdieu, aim to find an effective survival strategy. To illustrate the
strength ofthis theoretical perspective we have analyzed from a transnational point
of view the ritual practices regarding death performed by the Morrocan community
settled in Catalonia .
Keywords: rites of passage, practice theory, death, immigration



1. Introducció1
Clifford Geertz afirmà que l’home és l’únic “organismo que no puede vivir en
un mundo que no puede comprender” (1992: 129). Així, heminventat una
forma de comprendre i entendre allò més incomprensible: que morim, i donem
a la mort un sentit ontològic a través d’unes pràctiques concretes fonamentades
en creences particulars destinades a fer invisible el taló d’Aquil·les de l’ésser
humà: la seva condició biològica, animal.
Els ritus no solament tenen una eficàcia simbòlica, sinó que també, tal com
veurem al llargd’aquestes pàgines, posseeixen una eficàcia pràctica. I és aquesta
darrera naturalesa dels ritus, materialitzada en pràctiques concretes, la que ha
estat menys estudiada tant per l’antropologia com per altres disciplines de les
ciències socials. Tal com apuntava Pierre Bourdieu, la pràctica o, millor dit, el
comportament pràctic, s’ha tendit a analitzar en l’àmbit acadèmic des d’un punt
de vistametodològic, des de l’objectivisme, com a pura execució dins d’una relació de causa-efecte, com si el món social fos “un espectáculo ofrecido a un observador que adopta un «punto de vista» sobre la acción” (2007: 85); o des del
subjectivisme, on els actors socials obeeixen a una estructura mental subjacent
que determina la nostra conducta que es presenta davant els autors estructuralistes com quelcomper desxifrar, i es desvincula la pràctica de les seves funcions
socials. L’objectiu de Bourdieu en la seva teoria de la pràctica era atorgar als
agents socials la seva importància, la seva llibertat d’acció. Així, doncs, el que
proposo és abordar els ritus de pas i, en concret, les pràctiques rituals entorn de
la mort en context migratori, des de la teoria de la pràctica de Pierre Bourdieu
coma marc teòric capaç d’explicar les pràctiques rituals en un món global.

2. (De)construcció analítica dels ritus de pas
L’objectiu d’aquest apartat és construir les premisses sobre les quals se sustenta
el meu objecte d’estudi i la manera d’abordar-lo, i elaborar, així, la hipòtesi teòrica que dóna sentit a aquesta investigació, fet que suposa trencar, deconstruir,
un objecte que ja ha estatdefinit llargament per part de l’antropologia. Deconstruir significa desfer una construcció amb l’objectiu de recuperar els materials
1. Aquest article aborda els ritus de pas en context transnacional des d’un punt de vista purament teòric, ja
que forma part de les hipòtesis inicials que donen el tret de sortida a la meva tesi doctoral, en la qual es durà
a terme el treball de camp...