Romanticisme

1). Quan es va fer hereditària la noblesa de sang?

La transmissió hereditària de la noblesa s'organitzà al segle XIV, cosa que va donar a les dones, com a receptables de la transmissió biòlogica, una importància molt més gran. Del segle XI al XIII no hi va haver noblesa de sang; la fluïdesa social era considerable en aquella època d'inestabilitat. En el segle XIV, comença a afermar-se una novanoblesa basada en un llinatge garantit, que demanava privilegis socials en nom dels seus avantpassats reals o imaginaris. El llinatge va ser molt important; la classe aristocràtica comença a tancar les seves portes i des d'aleshores només els decrets reials podien fer que un home fos noble, i no les seves accions i la seva habilitat personal, com en temps anteriors. Aquesta nova rigidesa vadonar a les dones privilegiades molt més poder i importància que en temps anteriors.

2). El traspàs del ritual vassallatic feudal al vassellatic festeig entre home i dona (Introducció al tema). Explica la lírica trobadoresca i la seva visió-relació social.

L'amor cortès, autèntic eix de la poesia amorosa dels trobadors, és una mena de trasllat de conceptes i formes del feudalisme al terrenysentimental i literari. Els trobadors viuen en un ambient estructurat feudalment on el homes estan units els uns als altres per lligams de dependència i vassallatge. El vassall jura fidelitat al seu senyor, al qual li promet la seva protecció i ajuda en un món on són bàsiques la defensa i la col·laboració mútues. El vassallatge s'instaura per mitjà d'una cerimònia. El senyor pren entre les seves mansles mans del vassall; tots dos es besen i el vassal jura sobre l'Evangelis fidelitat al senyor. Aquesta estructura passa a la poesia i s'aplica a les relacions amoroses. Quan un trobador escriu que, davant la seva dama, “ajunta les mans” trasllada al terreny sentimental la commendatio manibus; quan es refereix al bes, no hi ha únicament una nota sensual, sinó una al·lusió al osculo fidei; quan“jura i promet” el seu amor empra la terminologia del sacramentum; no es rar que el concepte d'estar enamorat d'una dama s'expressi amb el de “servir-la”. I es ben significatiu que la dama sigui designada amb una paraula masculina: “midons”, “el meu senyor”.
La poesia amorosa trobadoresca és bàsicament una conseqüència de determinades tensions socials que es donaven en el món feudal. El seu origen estroba en la tensió que hi havia entre la baixa i l'alta noblesa. En el segle XII el prototipus de cavaller cortès reuneix una sèrie de característiques que es consideraven superiors: la noblesa de sang, la gallardia. La generositat, la lleieltat i l'elegància. El concepte de cortesia dels trobadors hi afegeixen en el concepte de mesura: sentit de l'equilibri, de la moderació i una certadisciplina interior. També s'ha interpretat com la realització a un nivell literari i simbòlic de l'aspiració de la juventut per contraure matrimoni en moment en què era molt difícil d'aconseguir, si el cavaller no era el tripogènit o hereu de la família. Per tant, la relació sentimental estava subjecte a la relació de poder.

3). Que eren els “iuvenis”? Explica el que sàpigues d'aquest grup de“milites”.

A certs homes d'origen noble se'ls designa com “joves” (adjectiu juventis, del sustantiu juventus). Són calificatius precisos, utilitzats per indicar la pertenencia a un grup social particular. El més normal va ser que s'aplicaren als guerrers i servissin per situar-los en una etapa ben determinada de la seva existència. El “jove” en conseqüència és un home fet, adult. Ha sigut introduit en elgrup dels guerrers: ha rebut les armes. És un cavaller. Normalment es designava com “joves” els cavallers fins al moment del seu casament i encara després d'ell. En el món cavalleresc el guerrer deixa de ser considerat “jove” quan s'estableix, quan es transforma en en cap de la casa i en el tronc d'un llinatge. Aquest període de la vida pot ser molt llarg. Per lo general, el jove està...