SAHARA


El vocable croada (de "creu", l'emblema dels croats) es va aplicar, especialment en el segle XIII, a les guerres contra els musulmans, els pobles pagans, els heretges cristians i els enemics polítics del Papat. Però, per extensió, el terme s'empra per descriure qualsevol guerra religiosa, política, espiritual (com la Reconquesta) i, en ocasions, qualsevol moviment polític o moral. Així,per exemple, a l'Estat espanyol, els alçats contra el govern legal republicà l'any 1936 aviat van denominar Croada a la guerra començada per ells mateixos (1936-1939) per considerar que el seu objectiu era vèncer l'ateisme i els nacionalismes perifèrics

LA SEVA HISTÒRIA:
L'inici de les croades va ser marcat amb l'objectiu de reconquerir Jerusalem i la resta de territoris anomenats Terra Santa,on van succeir fets destacats de la Bíblia, de mans dels musulmans. El Papa animava els reis i senyors feudals a usar el seu poder militar per expandir els territoris cristians. Algunes de les batalles més cruentes van tenir lloc a Jerusalem. Els croats rebien privilegis civils el perdó dels pecats després de jurar un vot (el nom croada ve de prendre la creu).
Posteriorment els papes van aplicarel terme a diferents guerres empreses amb el seu suport, en principi en defensa de la religió o de l'autoritat papal, com la croada contra els albigesos.
Les croades, tot i ser convocades en nom d'ideals com l'honor o la fe, sovint van acabar en actes de brutalitat i saquejos indiscriminats. Van obrir noves rutes comercials i van afavorir el desplaçament de població, amb l'intercanvi cultural queaixò suposà. Els castells europeus van veure's fortificats per les croades, per l'amenaça que suposaven soldats d'ambdós bàndols. Van suposar també l'inici de les persecucions massives contra els jueus.
A l'Imperi bizantí, la feblesa de l'emperador es va revelar amb la derrota a la Batalla de Manzikert contra l'Imperi Seljúcida el 1071, que va reduir els territoris asiàtics de l'imperi al'Anatòlia occidental i Constantinoble. Un signe de la desesperació bizantina va ser la crida d'Aleix I Comnè al seu enemic, el Papa Gregori VII per obtenir ajut, però estant ocupat amb la querella de les investidures i no poder contar amb l'emperador alemany la croada no es va iniciar.








LA PRIMERA CROADA:
Les croades van començar formalment el dijous 27 de novembre de 1095, en undescampat de la ciutat francesa de Clermont-Ferrand. Aquell dia, el papa Urbà II, successor de Gregori VII, va predicar a una multitud de seglars i clergues que assistien al Concili de Clermont. En el seu sermó, el papa va esbossar un pla per a una croada i va cridar els seus oients per unir-s'hi. La resposta va ser positiva i aclaparadora. Urbà II va encarregar als bisbes assistents al concili quetornessin a llurs localitats i reclutessin més fidels per a la susdita croada. També va dissenyar una estratègia bàsica segons la qual diferents grups de croats iniciaria el viatge a l'agost de l'any 1096. Cada grup s'autofinançaria i seria responsable davant el seu propi cap.
Els exèrcits croats
La Primera Croada es va atènyer a l'esquema prevista pel papa Urbà II. El reclutament va prosseguir apassos agegantats durant la resta de 1095 i els primers mesos de 1096. Es van reunir cinc grans exèrcits nobiliaris a finals de l'estiu de 1096 per iniciar la croada. Gran part dels seus membres procedien de França i Occitània, però un nombre significatiu venia del sud d'Itàlia i de les regions de Lorena, Borgonya i Flandes.
La conquesta d'Anatòlia
Els exèrcits croats de la noblesa van arribar aConstantinoble entre novembre de 1096 i maig de 1097. L'emperador bizantí, Aleix I Comnè, va pressionar els croats perquè li tornessin qualsevol antic territori de l'Imperi Bizantí que fos pres. Els caps croats es van sentir ofesos per aquestes demandes i, encara que la majoria van accedir-hi, van començar a sospitar dels bizantins.
La conquesta de Jerusalem
Els croats van estar descansant a...