Salvador Espriu

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

1.- Context històric i biografia
Salvador Espriu i Castelló va néixer a Santa Coloma de Farners al 1913 i va morir a Barcelona al 1985. Va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.
La seva producció literària és extensa, però cal destacar els llibres de poemes El cementiri deSinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d’Espanya.
És considerat un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es va donar a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no va ser cap obstacle peraconseguir un ràpid reconeixement, no només dins de les lletres catalanes sinó dins de la literatura universal. També va tenir un paper important en la recuperació del teatre català.
Espriu ha estat inclòs sovint en les propostes per al Premi Nobel de literatura. Va ser distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1972) i amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya(1974) i laMedalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1982).
Les musicacions que va fer el cantautor Raimon d’alguns dels seus poemes van contribuir de manera notable a la popularització de l’obra de Salvador Espriu, així com les diverses representacions que la Companyia de Teatre Adrià Gual va fer de les seves obres teatrals. Amb la popularitat va esdevenir, sovint a desgrat seu, poeta del poble, símbol de lalluita contra la opressió i a favor de la llibertat dels pobles.
El poema Assaig de càntic en el temple forma part de la tercera secció d’El caminant i el mur. És un dels poemes més divulgats d’Espriu, gràcies a la interpretació que en va fer el cantautor Raimon. És una obra dedicada a Catalunya que en el segle XX estava sotmesa al franquisme i patia un procés de liquidació lingüística i cultural.La gent d’aquesta època vivia somiant en els països democràtics que formaven part d’Europa, com França, però també de països molt més al nord, com els països escandinaus.
Es van suprimir els centres i les Institucions culturals catalanes. La llengua catalana estava prohibida en els mitjans de comunicació i en l’ensenyament. Només estava limitada a l’ús privat.
Davant de la repressiófranquista, els catalans podien adoptar una actitud submisa, incorporant-se al nou règim, canviant les seves ideologies i renunciant a la pròpia llengua; podien exiliar-se a països com França o Amèrica; o mantenir un exili interior clandestí, com van fer molts escriptors que volien demostrar que el franquisme no havia aconseguit ensorrar la cultura catalana.
Els objectius, d’aquests escriptors que es vanquedar a Catalunya, eren: salvar la llengua, recuperar el prestigi social i cultural que s’havia perdut amb la victòria franquista, salvar les institucions culturals més rellevants i lluitar contra els que havien claudicat, ni que fos en termes lingüístics.
Els escriptors d’aquesta època van començar a escriure més poesia, ja que era més fàcil de publicar, perquè era un gènere menys controlat perla censura franquista.

2.- Tema del text i glossa
El tema principal del poema és el desig del protagonista de marxar de la seva terra, del seu país; d’anar-se’n cap a un país del nord on la gent viu lliure i feliç. És una queixa a un sistema de govern que no el fa feliç.
Podem observar la contradicció interna que pateix el protagonista, davant la situació del seu país, que està sotmès al’esclavitud que suposa una dictadura. Apareix, el tema de l’exili interior, entès com l’exili de la gent que es va quedar a Catalunya i va viure, durant molt de temps, sota la repressió franquista. Un exili simbòlic que es reflexa en les tensions entre Salvador Espriu i el seu país.
En aquest poema Espriu es queixa amargament de la seva terra i la qualifica de covarda, ja que Catalunya no s’ha...