Sant Tom s Becket i el programa iconogr fic de les pintures murals de Santa Maria de Terrassa

LOCVS AMŒNVS 4, 1998-1999

Sant Tomàs Becket i el programa
iconogràfic de les pintures murals
de Santa Maria de Terrassa
Milagros Guàrdia
Universitat de Barcelona
c/ Baldiri i Reixach, s/n. 08028 Barcelona
E-mail. Guardia@trivim.gh.ub.es

Resum
L’anàlisi del programa iconogràfic de les pintures romàniques de Terrassa parteix de la filiació
d’una de les escenes més rellevants, la mort de Becket,respecte dels models establerts a la catedral
de Canterbury en les dues darreres dècades del segle XII i dels tituli que es traslladen a les
inscripcions pintades a Santa Maria. S’intenta una interpretació del conjunt tot proposant la
identificació de sant Esteve com a referència al darrer dels màrtirs en la conca de l’absis, així com
a l’establiment d’un paral·lel de la Passió de Tomàs i Crist.Paraules clau:
pintura romànica, iconografia, Tomàs Becket, Terrassa.

Abstract

Sant Thomas Becket and the iconographic program
in Santa Maria de Terrassa mural paintings
This article aims at a global interpretation of the iconographic program of the romanesque paintings
in Terrassa. A partial parallel for the scene with the death of Becket and the cycles elaborated at
Canterbury cathedral isproposed. The inscriptions painted are also related to the tituli known
for Becket cycles in England at the end of the twelfth century. We recognize as saint Stephen the
figure arranged en pendant with Thomas in the apse. The entire program emphasizes, as we
defend, a clear parallel of Becket’s and Christ’s Passions.
Key words:
romanesque painting, iconography, Thomas Becket, Terrassa.

37-58

38LOCVS AMŒNVS 4, 1998-1999

E

l dia 16 de febrer de 1194, de bon matí,
l’arquebisbe de Tarragona, Berenguer de
Vilademuls, de viatge des de Barcelona cap
a Girona per retrobar-se amb la seva neboda
Guillermina de Castellvell, esposa de Guillem
Ramon de Montcada, va trobar, sobtadament, la
mort prop del turó de Montcada. El seu nebot,
Guillem Ramon de Montcada, precisament,
acompanyat d’alguns delsseus homes armats,
l’atacà amb la seva espasa i el ferí de mort. Després
de rebre els socors espirituals del capellà que
l’acompanyava i de demanar perdó a Déu pel seu
botxí, va rebre encara altres cops d’espasa en tot el
seu cos i finalment el seu cervell va ser escampat
sobre l’herba del prat1. Tots coneixem actualment
el valor d’exemple i de model que promou
involuntàriament la difusióperiodística d’alguns
comportaments i fets, no precisament positius.
El 1194 feia ja vint-i-quatre anys que s’havia
iniciat la difusió arreu del món occidental dels
detalls de la mort d’un notable personatge de
la política, reial i eclesiàstica, del moment,
l’arquebisbe de Canterbury Tomàs Becket, a mans
d’uns botxins sospitosament animats pel rei
d’Anglaterra, Enric II Plantagenet, la nit del dia 29
dedesembre de 1170.
Les vies de transmissió del que succeí al interior de la catedral de Canterbury, tot partint dels
testimonis oculars dels fets, però també de les seves
causes, i, sobretot, la difusió del culte al nou sant,
canonitzat pocs anys després, el 21 de febrer de
1173 pel papa Alexandre III, formen actualment
un important conjunt de coneixements d’aquest
complex moment de la històriaeuropea2. El marc
on s’inclou el nostre estudi és, doncs, ben delimitat
i ric de matisos, però, malgrat tot, l’atenció que ha
suscitat entre els historiadors el capitol beckià a
Catalunya és pràcticament nul·la. No seria una
recerca estèril si tenim en compte algunes dades

Milagros Guàrdia

bàsiques que recollirem i sobretot perquè
coneixem, des de començament del segle XX, a
l’església de Santa Mariade Terrassa, un dels més
antics i interessants cicles pictòrics dedicats al sant.
Les pintures murals que decoren una fornícula
de l’extrem meridional del braç sud del transsepte
de l’església de Santa Maria de Terrassa varen ser
descobertes l’any 1917. Des d’aleshores han gaudit
de la mateixa fortuna que la majoria dels conjunts
de pintura romànica catalana, és a dir, d’una primera atenció i...