sara

Sara Diumenjó
4tA

Redacció : La felicitat

Aquell nen em va mirar i es va despedir de mi amb un somriure d’orella a orella quan vaig marxar a agafar el vol pertornar a casa.
Li havia donat un caramel de llimona que tenia guardat a la butxaca per casualitat, i ell era el nen més feliç del mòn.
Vaig passar uns diez fantàstics aMadagascar: un amic meu em va comentar que marxava un mes amb una ONG a fer de professor a una escola d’allà i m’hi vaig apuntar.
Vaig donar clases de francés , castellà ieducación física.
L’escola era molt petita, massa per tants nens.
Ells arribaven cada dia amb més i més ganes d’aprendre.Malauradament els hi faltava poc per treballaral camp, o a algún lloc.
Per molt que estudiin , mai podrán tenir una vida sense haver de treballar cada dia dia un centenar d’hores. Per mala sort, aquest era el seudestí.
Tot i això, aquells nens i nenes estaven plens de pau,alegría i vida. El mínim detall els feia felissos. Ja podía ser un caramel, una jaqueta nova, un filet decarn…Tot ho apreciaven.
Els hi vaig agafar molt carinyo a tots i a cada un d’ells.
Realment, em van fer veure que els diners i les coses materials no donen la feliçitat.Quepots viure igual o millor amb un teléfon d’ùltima generació a la butxaca.
Esperava trovar-me nens tristos, i em vaig trobar a nens amb molts més valors que els meus propisfills.
El que es trist és la vida que han tingut i la que tindràn, és totalment injust.
Torno a casa amb uns valors diferents als que tenia i amb un récord quem’agradaria tornar a viure algún dia.
Els diners t’ajuden a ser feliç, però si no tens l’essencial : familia, amics… Ja pots estar podrit de diners que no ho seràs mai!