SCOTT I AMUNDSEN


SCOTT I AMUNDSEN

LA CONQUESTA DEL POL SUD

Robert Falcon Scott sempre havia somiat en realitzar alguna gesta, per això quan va anar per primer cop cap a l’Antàrtida el 2 de febrer de 1902, estava molt orgullós de poder arribar fins el pol sud. Però la cosa no va anar molt be, ja que els tres homes havien agafat l’escorbut, i tenien que tirar ells dels trineus perquè el gossos havien mort o elshavien sacrificat perquè no patissin.
Set anys mes tard va decidir a fer un segon viatja el qual es va iniciar el juny de 1910. Amundsen somiava en trepitjar el pol nord, per aconseguir el seu somni va estar tota la vida preparant-se per a una expedició. El dia 7 de juny de 1910 va començar la seva aventura, però en ralitat esdisposava a anar al pol sud.
Quan Scott estava de parada a Melbourne, va rebre la noticia de que Amundsen es disposava a arribar primer al pol sud, aleshores Scott va acceptar el repte. Amundsen estava equipat amb 100 gossos mes els homes que l’acompanyaven. Scott tenia trineus motoritzats i ponis, cosa que serà perjudicant per a ell.
Al 1911 el terranova va arribar a l’Antàrtida. El Fram (vaixell de l’Amundsen) va arribar a l’Antàrtida pocs dies despres. Esl Anglesos van proposar a la tripulació d’Amundsen menjar al seu vaixell, cosa que els serviria per a veure la seva maquinaria. Amundsen temia els trineus motoritzats dels que disposava Scott.
Els viatjes van començar i van anar posant campaments a diferents llocs per a la tornada.Scott es va topar amb diferents dificultats. Els ponis s’enfonsaven a les glaceres i anaven molt a poc a poc. Al final els ponis van morir, i van decidir fer un campament principal anomenat “Una Tona”. Els Anglesos, per a passar l’estona llegien i veien pel·lícules, fins i tot feien un diari anomenat The South Pole Times. Però no s’ocupven del manteniment del motor ni d’entrenar als gossos. En canviels noruecs practicaven amb el trineu i es preparaven per al viatje.
Finalment Scott va trobar una tenda on hi havia una nota D’Amundsen que posava que ell estava primer i que si volia agafar aquelles provisions i tornar. L’equipp de Scott deprimit va començar el camí de retorn. Les temperatures eren molt dures i no tenien mes trineus amb motor ni ponis, els gossos havien tornat a la base, elscavalls sels van menjar, així que nomes quedava caminar.
Amundsen havia arribat avans al pol sud. Scott va veures atrapat amb els seus tres companys en una tempesta de neu que va durar tres dies. Ja sabien que moririen allí, així que van fer unes notes de despedida.
Al arribar la nova primavera van anar a buscar-los un equip, però nomes van trobar les notes, tots havien mort.








AntàrtidaL'Antàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud. Situat en la regió antàrtica de l'hemisferi sud, gairebé en la seva totalitat queda al sud del Cercle polar antàrtic, tot envoltat per l'oceà Antàrtic. Amb 14 milions de quilòmetres quadrats, és considerat el sisè continent de la Terra, atès que sota l'espessa capa de gel hi ha sòl (a diferència del Pol Nord, on a sota el gelnomés hi ha les aigües de l'Oceà Àrtic) i que no té cap lligam territorial amb els cinc continents restants. Al voltant del 98% de la superfície de l'Antàrtida està coberta per glaç amb, almenys, una mitjana d'1,6 quilòmetres de gruix.
L'Antàrtida, de mitjana, és el continent més fred, sec i ventós, i és el més elevat del món, amb una alçada mitjana de 2.000 metres sobre el nivell del mar. L'Antàrtidaes considera un desert, amb precipitacions anuals de només 200 mm al llarg de la costa i molt més baixes a l'interior. No hi ha éssers humans residint-hi de manera permanent, si bé entre 1.000 i 5.000 persones habiten al llarg de l'any a les estacions d'investigació repartides per tot el continent. Només les plantes i els animals adaptats al fred hi sobreviuen, com, per exemple, els pingüins,...