Sdfsfdsfsdf

Durant l'anomenat Bienni Reformista de 1931-1933, el govern de Madrid va estar constituït per una coalició formada per republicans d'esquerra i socialistes. Aquest govern va emprendre mesuresdemocratitzadores, com la promulgació de la constitució, que separava l'Església de l'estat i deixava oberta la porta a la descentralització del poder polític, la reforma militar, la Llei de reforma agràriao la introducció, per primera vegada, del dret polític de les dones al vot.

Tanmateix, la intensificació dels conflictes socials i polítics, en un context internacional de crisi dels sistemesparlamentaris i d'auge del feixisme, va hipotecar la labor reformadora d'aquests anys. D'una banda, els sectors més esquerrans de l'obrerisme consideraven insuficient la tasca republicana. Així, aCatalunya, els anarquistes, sota el control de la FAI, van protagonitzar diverses insurreccions obreres a diferents llocs. A la vegada, els sectors dretans no podien tolerar la pèrdua de determinatsprivilegis. L'estiu de 1932 hi va haver ja un primer intent de cop d'estat contra la República.

Les eleccions que se celebraren a les acaballes de 1933 van donar la victòria a la coalició formada pelPartit Republicà Radical, de Lerroux, i a la dretana i antirepublicana CEDA. S'iniciava aleshores l'anomenat Bienni Negre. El govern format per Lerroux va representar una reacció en contra de l'orientacióreformista de la República.

En aquesta conjuntura, l'aprovació per part de la Generalitat de la Llei de Contractes de Conreu el 1934 va produir una situació conflictiva al camp català. Aquestallei respectava el dret dels propietaris, però millorava la situació econòmica i social dels rabassaires catalans. Propietaris i homes de la Lliga Regionalista es van oposar a la llei i van aconseguirque el Tribunal Constitucional la denegués al·legant la manca de competències de la Generalitat.

Coincidint amb aquestes actuacions, van entrar al govern de la República tres ministres de la...