señor

L'obra de Tirant és caracteritza per aquest toc d'humorisme i sensualitat que sense les quals el Tirant no seria el que és. L'autor relata d'unamanera seriosa els fets cavallerescos, però no deixa de copsar algunes situacions ridícules i iròniques. Un humorisme que sovint s'empelta desensualitat en les escenes amoroses, com en l'episodi en què Plaerdemavida fa que Tirant es fique al llit de Carmesina i ella, situada al capçal, posa el seucap entre els dels amants i parla perquè la princesa crega que és ella qui jeu al seu costat.

És també un tret humorístic el joc de paraules i eldiàleg entre Tirant i Carmesina. També el ridícul, amb que Martorell deixa a la Viuda Reposada amb l'escena del bany, i com no, les escenes eròtiquesen que l'autor descriu sense cap mena de pels a la llengua la situació.

La picardia constant de Plaerdemavida, la qual diu les coses pel seu nom,juga amb les paraules amb l'Emperador, i també l'astúcia amb què amaga que Estefania no és verge posant uns gatets a la finestra de la seua habitacióla nit de boes perquè amb els seus miols amaguin la manca de crits d'Estefania.

El fet que Tirant es trenqui una cama és un fet insòlit i alhorahumorístic que delata la feblesa de Tirant per a sortir-se'n de les situacions amoroses.

Una altre fet que podem considerar d'humorístic és lamanera amb que Martorell anomena als infidels, i en canvi anomena amb pels i senyals als cristians: “van lluitar mil tres-cents vint-i-set fidels”.