Segona antologia poètica universitària

A la segona Antologia Poètica Universitària, publicada el mil nou cents cinquanta, trobem de nou en el pròleg l’esperit que va dur als universitaris a engegar dit projecte. L’impuls de donar fe de vida com a mostra de rebel·lia enfront el règim establert duta a terme per vint-i-cinc poetes i enllestida en els obradors de la cas Altés, S.L. va donar a llum quatre cents vuitanta exemplars. Aixídoncs, la iniciativa creixia en nombre de participants i d’impressions, la qual cosa li continuava donant empenta amb els nous vents que lluitaven –fent poesia- pel demà.

Dels vint-i-cinc poetes, nou tenien ja l’experiència dels inicis i entre els altres setze que començaven l’any cinquanta trobem uns joves que han fet la major fortuna en la literatura catalana contemporània, em refereixosobretot a l’il·lustre Joaquim Molas, sense oblidar a Joan Argenté, Raimond Cornudella i altres. Tots sabem que l’arbitrarietat en la coincidència de genis en un mateix espai dificulta aquesta reunió, però pels factors que sigui, el destí va donar-nos el luxe de reunir tota aquesta gent i els que vindran (en les posteriors antologies) en les coordinades de temps i espai adequades.

Passo ara a comentarles poesies que trobem en l’antologia de 1950:

En la present antologia continuem trobem una majoria de poesies simbolistes, tendència que canviarà en les properes arran de la radicalització dels moviments contraris al règim (com les vagues de tramvies), la influència ribiana i el record de les avantguardes, doncs, encara perduren en els cors dels joves poetes. Moltes parlen del temps, delsdies i les estacions, en altres trobem referències als àngels i pregàries a Déu, l’amor i la mort hi són també presents i no obstant, les que de veritat m’han cridat l’atenció perquè expressen part d’aquell realisme que anava en augment són:

Els versos que m’agradaria destaca

Ja només puc trobar el repòs en el propi silenci,

en la pau d’un dormir, oblidant que hi havida.

Però algun dia el sol triomfarà de l’ombra: Eulàlia Amoròs

Ara m’he dit el més solemne nom

amb tota la claror significada,

i el somni dels esclaus de tot el món

pel mateix nom, vora el seu cel, se salva. Francesc Casares

Només us preguntaré una vegada,

i he de demanar-vos sempre elmateix,

perquè quan miro ja tot és en mi. Jordi Cots

Entre dos infinits, el tronc escolta

aquest corrent estrany. L’arbre no sap;

però l’arrel es clava neguitosa,

mentre algun brot ja és dolç del fruit futur. Enric Gispert

Sento dins meu un torturant neguit

que m’empeny endavant, sempre endavant;lluito cercant la pau de l’esperit

i m’endinso dins l’aire palpitant. Miquel M. Lluch

Ai, que s’alcen murs de sang, ara, a l’entorn,

sense flautes de verd i brises de canyar-

amor perdut! Joaquim Molas

Convit dels vents; tropa de flames.

I mai no arribarà la pau? [...]

doshomes només a l’exili,

silenci de vides inútils.

Sense comiats, xops de foc

Desembarquen en el delta. Joan Raventós

La llum que s’hi filtra

dibuixa per terra

els soldadets d’ombra

que han mort en la guerra

del sol i dels pins. Agustí Tordera

La Primaveram’ha lligat a unes ombres

que mai no s’avindrien

amb la teva esperança. Joan Vergés

Davant la Quarta Antologia Poètica Universitària hom ja parla del naixement de la poesia social, nascuda a Catalunya com una manifestació de l’aparició d’un moviment antifranquista estudiantil. Ara ens trobem davant de vint-i-tres poetes nascuts entre mil nou cents...