Segona republica española

BLOC 3. LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931 – 1936)
LA PROCLAMACIÓ
El 14 d'abril de 1931 es proclama la República com a conseqüència del resultat de les
eleccions municipals del 12 d'abril, que van donar la victòria al bàndol republicà, que es va
presentar amb el nom de conjunció republicano-socialista i va obtenir majoria a les zones
més avançades de l'Estat, sobretot a Barcelona, Tarragona,Madrid, Albacete, Granada i
Badajoz.
A Catalunya, a més, Macià va proclamar la “República Catalana dins la Federació Ibèrica”.
Alfons XIII va marxar a l'exili i es va crear un “govern provisional de la República” presidit
per Alcalá Zamora (republicà de centre-dreta) i format per una coalició de republicans,
socialistes i nacionalistes que representaven la petita burgesia i un sector de la classeobrera.
Una delegació del govern de Madrid va arribar a Barcelona per negociar amb Macià, cap
del govern català; i van acordar que renunciaria al terme “República catalana” i que
Catalunya tornaria a comptar amb la Generalitat de Catalunya.
La resposta de les masses va ser entusiasta. La gent de l'epoca creia en la possibilitat
real de dur a terme canvis que milloressin la societat i es veia laproclamació de la
Republica com el primer pas cap a la consecució d'aquests canvis. Però mentre els obrers
i els camperols hi dipositaven les massa esperances, empresaris i propietaris, l’exercit i
l’esglesia, portats per la por i la desconfianca, restaven al marge de l’entusiasme general.
Es convoquen eleccions a Corts Constituients per al 28 de juny de 1931.
BIENNI REFORMISTA D'ESQUERRES (1931 –1933)
En les eleccions a Corts Constituents la victòria va ser per a la conjunció republicanosocialista. Aquestes Corts van aprovar una nova Constitució (9 de desembre de 1931),
democràtica, progressista, força avançada per al seu temps i deixava poc marge de pacte
amb les dretes:
• Establia la sobirania popular i definia Espanya com una “Republica democratica de
treballadors de tota classe”.
•Establia un parlament monocameral (Congres dels Diputats) escollit per sufragi
universal.
• S’establia el ple sufragi universal, per a tots els majors de 23 anys (per primera
vegada es reconeixia el sufragi femení).
• Reconeixia un ampli ventall de drets i llibertats individuals (religió, associació,
reunió, premsa,...)
• Deixava marge per a la intervenció del govern en materia econòmica.
•Establia una republica integral (unitaria), es a dir, no federal.
• Però contemplava la possibilitat d’autonomia per a les regions que ho sol·licitessin.
• Definia l’Estat com aconfessional (laic).
• Establia el matrimoni civil i el divorci.
Un cop aprovada la Constitució, Alcalá Zamora va sortir elegit President de la Republica i
Azana com a President de Govern. Les reformes mes importantsdutes a terme per
aquest govern format per republicans, socialistes i nacionalistes van ser les seguents:
Reforma religiosa
La constitució espanyola va declara l’estat com aconfessional i va establir la llibertat de
cultes. Les principals mesures adoptades van ser:

• Llei de congregacions (1933), que prohibia l’Esglesia de participar en la industria, el
comerc i l’ensenyament.
• Establir elmatrimoni civil i el divorci.
• Secularitzar els cementiris.
• Suprimir el pressupost del clergat (la paga als sacerdots) en un termini de dos
anys.
• Expulsions (del cardenal Segura i dels jesuites).
• L’oposició frontal de l’Esglesia a tot això va servir per vertebrar i legitimar al seu
voltant les conspiracions antirepublicanes de la dreta.
Reforma de l'exèrcit
L’exercit espanyol era fonamentalmentmonarquic, tenia un armament antiquat i
presentava una clara desproporció entre oficials i soldats (un oficial per cada tres soldats).
El ministre de Defensa, Manuel Azana, va dur a terme les seguents reformes:
• Va derogar la Llei de jurisdiccions.
• Es va crear la guardia d’assalt.
• Va ser clausurada l’Academia General Militar de Saragossa, dirigida pel general
Francisco Franco.
• Va...