Cartellerisme segona república

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 5 (1221 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 22 de mayo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
COMENTARI DE TEXT: CARTELLS POLÍTICS

Els cartells són documents iconogràfics relacionats amb la pintura històrica, la caricatura, la fotografia, etc, que ens aporten dades i ens informen de la ideologia, dels fets socials, econòmics, polítics d’un determinat període de la història.
Històricament, hem de situar el naixement del cartell polític en els primers anys del segle XX, quan, arran dela Primera Guerra Mundial i de la Revolució Russa, el cartellisme va irrompre per primera vegada en un camp fins aleshores no explorat, el de la propaganda ideològica. Depenent de la intencionalitat trobem diferents tipus de cartells polítics; els que volen exalçar els mèrits d’un dirigent, els dels partits, règims polítics o governs, els que s’utilitzen per mobilitzar l’opinió pública permobilitzar els ciutadans a favor o en contra d’una causa en cas de conflicte bèl·lic, i finalment els cartells de propaganda electoral a favor d’un partit o d’una ideologia. En els primers anys trenta, el cartell, al igual que la ràdio i el cinema, va esdevenir un autèntic mitjà de comunicació de masses, tant per la quantitat d’exemplars que se n’editaven i distribuïen com per l’eficàcia informativa queva arribar a tenir, possible gràcies als nous avenços tècnics que en van permetre la reproducció tot combinant la consigna escrita amb la simbologia visual.
El cartell doncs, passà a tenir una missió desvinculada de la publicitat comercial que havia tingut fins al moment, i directament lligada a la difusió de consignes d’agitació i de denúncia.
El cartellerisme va tenir una gran rellevànciadurant la Segona República per la seva gran càrrega ideològica, funcionant com una mena d’artilleria psicològica enfront la gran crispació del moment, sobretot en les eleccions generals de 1936.
Des del 1933 fins aleshores, havien governat els partits de centredreta, encapçalats pel Partit Radical de Lerroux. Aquest nou govern va suposar un gir conservador que va obstruir el procés reformista endegatdurant el bienni d’esquerres. De seguida es feren paleses les divergències entre el govern central i el govern de la Generalitat, que continuava en mans republicanes, degut a les contrareformes del govern de Lerroux. Però el conflicte va arribar arran de la qüestió rabassaire i la Llei de contractes de conreu aprovada al Parlament de Catalunya que fou anul·lada però pel govern en determinar-ne laseva inconstitucionalitat. De manera que els obrers es començaren a mobilitzar, alhora que la CEDA de Gil Robles reclamant ordre públic va accedir al govern. Les esquerres veieren l’entrada de la CEDA com un ascens al feixisme i l’endemà mateix el govern de la Generalitat, l’UGT i alguns membres de la CNT dugueren a terme una vaga general. El moviment fracassà a nivell nacional, però en el cas deCatalunya i Astúries els fets foren més rellevants. Lluís Companys dugué suport a la revolta i el 6 d’octubre proclamà la República Catalana dintre de la República Federal Espanyola, davant d’aquesta ofensiva el govern declarà l’Estat de guerra a Catalunya, de manera que la rebel·lió va ser aturada per l’exèrcit amb més de 3.500 detinguts, d’entre ells membres de la Generalitat i el mateix LluísCompanys. Els fets d’octubre van suposar l’anul·lació definitiva de la Llei de Contractes de conreu i la suspensió de l’Estatut d’Autonomia. La tardor de 1935 el govern de dretes entrà en crisi per qüestions d’estraperlo i Alcalá Zamora decidí convocar noves eleccions legislatives al febrer de 1936.
Arran de les eleccions sorgiren cartells de propaganda electoral. La repressió contra les esquerresdurant el bienni conservador va propiciar la unió de les seves forces contra el govern conservador. En les eleccions del febrer de 1936 es van formar dues grans coalicions electorals: la de dretes i la d’esquerres.

En aquest cartell podem veure la propaganda electoral del Front Català d’Ordre, coalició electoral dels partits de dreta organitzada per la Lliga. A nivell d’Espanya els partits...
tracking img