Seminari 2 Historia







Tema 1: La relación de trabajo en la época romana

Que tipo de relaciones de trabajo existían en la antigua Roma (contractuales o no). Es decir explicar ante qué tipo de institucionesjurídicas nos encontramos al hablar de Derecho romano. En definitiva: analizarlas.

En l’antiga Roma hi havia una societat no igualitària, on la llibertat de les persones és el que determinava si els seusesforços laborals eren considerats treball.
Segons la concepció romana pel que fa els homes lliures, existia  una relació mínimament contractual, (contractus), que era un acte lícit en el que existia unacord de voluntats entre dues parts, creant un vincle obligatori, en el que s'havia de complir l’acord pactat. Malgrat això, aquesta relació contractual no tenia res a veure amb els actualscontractes de treball que coneixem avui dia, ni molt menys, era simplement un arrendament de serveis (locatio conductio operarum), és a dir, no era un contracte en si.

En el dret roma hi havia dues classesd’arrendaments de treball d’aquelles persones que havien nascut en llibertat o l’havien adquirit a través de mitjans legals.

Locatio conductio operarum: consistia en que el Locator (persona que prestavaels serveis), donava els seus serveis fins que conclús el servei o fins que morís, i el Conductor (persona que rep i per tant qui paga els serveis) no cessava l'obligació d'arrendament de serveis ambla mort sinó que aquesta passava als hereus, és a dir, si moria els seus hereus es feien càrrec de l'obligació (continuant arrendant els serveis). La  Merces era el pagament per serveis.
Locatiooperis faciendi: lloguer per la realització d’una obra concreta, el contracte acaba amb la finalització d’aquesta a canvi del pagament pel treball realitzat.







També cal destacar que hi havia ellloguer d’esclaus(coses) a tercers.

Locatio conductio rei: lloguer d’una cosa a canvi d’un pagament.

Institucions que intervenen en les relacions laborals: (Locatio conductio operarum)
Locator:...