sense sortida

CAPÍTOL 6
Els negres i els moros estan prenent la feina als homes del barri.Els treballadors sense feina es van sentint apoc a poc acorralats peldestí,petits,dèbils,angoixats per la buidor.Poc temps després ningú volia saber res dels magribins i el senegalesos,tot eren queixes,aixó va ser el que va començar a dividir elgrup.La majoria dels nois inoies més guerreres van anant adoptant actituds agressives contra els estrangers que vivien al barri,van començar mirant-los de reull i a tenir-lis molta rabia.De vegadesesbuscaven excuses:si desapareixia una moto o es cremava un cotxe,es culpava als immigrants se'ls perseguia,en fossin o no els responsables.
CAPÍTOL 7
Hi va haver un parelld´'intents més deconvocar manifestacions contra els immigrants,en un parell de setmanes,entre la policia,els periodistes i els polítics van aconseguir que la calma tornés albarri,bé no és que solucionessin el problema,sinóque va quedar tapat.Al cap de unes setmanes vàren haver atacs dels caps pelats contra els magribins,tots els carrers del barri plensde policies i amb moltes baralles.
CAPÍTOL 8
Al cap de poc tempsna Juana i na Rosa decideixen anar-se del barri abans de que els moros les matin,na Juana li deixa una notaals seus pares,agafa una mica de roba i diners,na Rosa ja els avisará per una cabina deteléfon.Al cap d'una estona cansades arriben a les vies del tren hi havien un parell demagatzems abandonats,lloc de jocs dels nens i refugis de vagabunds i una caseta.La Rosa va empènyer la porta de lacaseta vàren obrir la llinterna,el lloc feia una pudor depixum,era una cambra llòbrega bruta amb una taula en un racó,un parell de cadires mig trencades i una cuina i una pica en un racó,és vàrenquedar en aquell lloc a dormir.