sentimientos

CONTE DELS SENTIMENTS 
Diuen que una vegada en un lloc de la Terra es van reunir tots els sentiments iles qualitats de les persones. Quan l’AVORRIMENT ja havia badallat tresvegades, la BOGERIA, tan eixelebrada com sempre, va proposar: –Juguem a fet i amagar?La INTRIGA va aixecar la cella i la CURIOSITAT, sense poder contenir-se, vapreguntar: –A fet i amagar? Com s’hi juga?És el joc –va explicarla BOGERIA– en què un jugador para amb els ullsembenats i compta mentre els altres s’amaguen.Quan acaba de comptar els ha de buscar i el primer que trobi, aquest haurà deparar. Per tant, jo paro amb els ulls tapats i començo a comptar des d’un fins anou-cents noranta-nou mentre vosaltres us amagueu i, quan hagi acabat decomptar, el primer de vosaltres que trobi ocuparà el meu lloc i aixípodremcontinuar el joc.L’ENTUSIASME es va posar a ballar entusiasmat i l’EUFÒRIA el va imitar.L’ALEGRIA feia uns salts tan alts que va convèncer el DUBTE de jugar a fet iamagar, i fins i tot va aconseguir que l’APATIA, a qui mai no interessava res,també s’hi afegís. Però no tots hi volien participar…La VERITAT es va estimar més no amagar-se. Per què? Si al final sempre latrobaven! I la SUPÈRBIA opinavaque era un joc beneit, però en el fons el quela molestava era que la idea no hagués estat seva. La COVARDIA va preferir no arriscar-se. –Un, dos, tres– va començar a comptar la BOGERIA…La primera d’amagar-se va ser la MANDRA que, tan gandula com sempre, esva deixar caure darrere la primera pedra del camí. La FE va pujar al cel il’ENVEJA es va amagar darrere l’ombra delTRIOMF que, amb el seupropiesforç, havia aconseguit pujar a la capçada de l’arbre més alt.La GENEROSITAT no aconseguia amagar-se, cada lloc que trobava lisemblava meravellós per a algun dels seus amics:un llac cristal·lí seria ideal per a la BELLESA; un forat en un arbre, perfecte per a la TIMIDESA; una ràfega de vent, magnífic per a la LLIBERTAT. Finalment esva amagar en un raig de sol. L’EGOISME, en canvi, des del principihavia trobat
 
un lloc molt bo, airejat i còmode, però només per a ell sol.La MENTIDA es va amagar al fons dels oceans (mentida, en realitat, es vaamagar darrere de l’arc de Sant Martí), i la PASSIÓ i el DESIG en el cràter d’unvolcà. L’OBLIT es va oblidar d’ on s’havia amagat, però això no és el mésimportant.Quan la BOGERIA comptava nou-cents noranta-vuit, l’AMOR encara no haviatrobat cap llocper amagar-se, perquè sempre ho trobava tot ocupat. Fins queva veure un roser i, entendrit, va decidir amagar-s’hi, entremig de les flors. –Nou-cents noranta-nou!– va comptar la BOGERIA, i va començar la recerca…La primera d’aparèixer va ser la MANDRA, només a tres passos, darrere unapedra. Després, va mirar enlaire i va veure la FE, que era al cel i discutia ambDéu sobre la zoologia. A la PASSIÓi al DESIG els va sentir amb el tremolor delvolcà.En un descuit va descobrir l’ENVEJA i, és clar, va poder deduir on era elTRIOMF. A l’EGOISME no va caler ni buscar- lo, tot solet va sortir disparat delseu amagatall, que era un niu d’abelles. Caminant, caminant, li va venir set i, enacostar-se al llac, va descobrir la BELLESA. Amb el DUBTE va ser encara mésfàcil: el va trobar angoixat, assegut sobreuna tanca sense saber encara on espodria amagar.Així va anar trobant tots els sentiments…, el TALENT, entre l’herba fresca,l’ANGOIXA, en una cova fosca, la MENTIDA,darrere l’arc de Sant Martí (mentida, si era al fons del mar!). Fins i tot l’OBLIT,que ja havia oblidat que jugava a fet i amagar.Només faltava l’AMOR, que no apareixia enlloc… La BOGERIA va buscar darrere de cada arbre, sota cadarierol del planeta, en cada cim de lesmuntanyes i, quan ja estava a punt de donar-se per vençuda, va veure un roser i va pensar:«L’AMOR, tan cursi com sempre, segur que s’ha amagat entremig de lesroses.» Amb una forca va començar a moure les branques... i de sobte vasentir un crit dolorós…Amb la sacsejada, les punxes del roser es van clavar als ulls de l’AMOR. Quanla BOGERIA se’n va adonar, no sabia...