SESSIONS b

HISTÒRIA CIÈNCIA I CULTURA CIENTÍFICA
Dilluns 12 parlem de: Visió del món que tenien els intel·lectuals en el Renaixement. Com es va construir una síntesis d’idees derivades d’Aristòtil i també provinents de la tradició de la matemàtica mixta entesa com a construccions de màquines elementals. Veure com aquesta visió grega s’incorpora a una visió cristiana. És en aquest moment quan trobem laDivina Comèdia de Dante.
SESSIÓ 2
El cosmos del Renaixement
Al segle IV estan convençuts que l’univers està format per dues esferes. Una és la terra i l’altra és la que engloba les estrelles fixes perquè si observem el centre de la terra, les estrelles es mouen però es mouen de manera que la distància entre elles és fixa. Aquesta idea de l’univers implicava la possibilitat que l’univers sigui infinito finit.
Imatge que es tenia del cosmos durant el Renaixement era una imatge complexa que se centrava sobre les idees d’Aristòtil i Ptolomeu, que provenien dels grecs. Anteriorment, ja els grecs havien ideat sistemes que es van recuperar en certa forma durant el Renaixement.
Idees més importants:
Des del punt de vista de la física: Atomisme (Descartes va ser acusat de defensar-lo tot i que ellho negava).
Des del punt de vista de la metafísica: Els anomenats “pitagòrics”, recuperen el pensament de Pitàgores. Creien que tot l’univers girava al volant d’un “foc”, el sol. Per això els copernicans es diran també pitagòrics. Recuperen la idea d’un foc central. (sol com a centre de l’univers)
La idea acceptada era que la terra era el centre de l’univers (Aristòtil). Això provocà un xocd’opinions. El moviment dels planetes era important per determinar el calendari religiós, i per tant, l’organització de l’Estat.
Si no volem renunciar a la idea de que la Terra està en el centre de l’Univers hem de pensar en l’idea d’Eudoxe (amic de Plató). Eudoxe (408-315aC): Dóna una explicació matemàtica del moviment dels planetes (no satisfactòria per als grecs). Diu que el planeta es troba entremigde dues esferes homocèntriques. Les dues esferes tenen el mateix centre però una fa un moviment diari i l’altra un moviment anual. No obstant, aquesta teoria no permetia explicar el perquè del moviment dels planetes durant l’any. No donava una explicació física de l’univers, sinó que explicava les anomalies dels planetes. (Defensar l’idea d’un univers amb esferes homocèntriques és una idea moltpotent des de molts punts de vista. En certa manera, els grecs no la van voler abandonar.)
Aquestes idees s’incorporaran en una visió cristiana, la comprensió del fet que els astres puguin tenir una influència sobre nosaltres. Els astrònoms grecs tenien varies idees sobre el moviment dels planetes. Plató havia formulat una idea filosòfica fonamental però no van ser aquestes les idees que es vanafirmar. Al contrari, les idees que van determinar el cosmos del coneixement són les idees d’Aristòtil ja que va formular una filosofia natural que no només ens explica els fenòmens físics i naturals, la nostra manera de raonar, teories sobre la ètica i la poètica... Les seves idees formen una explicació molt racional. Fins ara tenim explicacions matemàtiques perquè Eudoxe ens dóna una explicaciómatemàtica d’aquest tipus de moviment. Plató, en canvi, ens donava una idea que no explicava matemàticament aquesta qüestió, sinó que ho feia des d’un punt de vista filosòfic sobre l’origen de l’univers i la nostra relació amb aquest, però va ser transcendental.
Aristòtil tenia una visió complexa, contradictòria i articulada del cosmos. Es va esforçar per comprendre fenòmens físics i tenir una visiócomplexa de l’univers en la Edat Mitjana. Les diferents teories que entren en aquesta visió són contradictòries. Aristòtil ens explica una teoria que ens permet comprendre el perquè l’aire calent puja i perquè si deixem anar un guix de la mà, baixa. L’univers, segons ell, no està buit sinó ple. L’univers està format per dues parts amb lleis físiques diferents i la terra està formada per...