Set cabretes

Hi havia una vegada una mare cabreta que tenia set cabretes, i sempre que se n'anava a pasturar els deia:
"La mare se'n va a pasturar, mireu que hi ha un llop que és molt llest i si no espavileu usagafarà, tanqueu la porta amb pany i clau, i quan vingui la mare us cantarà:
Obriu! Obriu cabretes,
que vinc de pasturar
amb les mamelletes plenes
per donar-vos de mamar!
i així sabreu que sócjo"
Però, un dia, el llop va sentir el que deia la mare i va pensar fer-se passar per ella per a menjar-se les cabretes. El llop es va dirigir a la casa de les cabretes, va picar la porta i quan ellesvaren preguntar qui era va començar a cantar la cançó.
I de seguida les cabretes van començar a cridar:
"Ja ve la mare! ja ve la mare!" - Però la més petita va protestar:
"Espereu-vos! no correutant! anem a veure ... Ensenya'ns la poteta per sota la porta" - El llop la va ensenyar i la més petita es va adonar que no era la de la seva mare!, i va dir -"Tu no ets la meva mare! Ets el llop! quela meva mare té les potetes blanquetes!" - i el llop, tot enfadat, se'n va anar al molí i, amb farina es va blanquejar les potes.
I va tornar a casa de les cabretes, tot cantant -"Obriu, Obriu ... " -I les cabretes en sentir la cançó digueren:
"Ja ve la mare! però ara que ens ensenyi la poteta per sota de la porta!" - el llop la va ensenyar, però com que la duia enfarinada, les cabretes vancomençar a cridar:
"Sí que és la mare! sí que és la mare!" - Però la més petita va dir:
"No, no! espereu-vos! a veure si ens diu alguna cosa" - i com que el llop té la veu ronca, la més petita el vadescobrir!
"Tu no ets la meva mare! que ets el llop! que la meva mare té la veu fina!" - i el llop, tot enfadat, va dir - "No patiu! Ja us agafaré ja!"
El llop se'n va anar a una posada i es va afinarla veu menjant molt ous, i quan ja la tenia prou fina, va tornar cap a casa de les cabretes tot cantant
"Obriu, obriu cabretes, ..."
I en sentir la cançó les cabretes van dir:
"Ja ve la mare! ja...