sigmund freud

SIGMUND FREUD (1856-1939)
CONTEXTUALITZACIÓ: Freud era un jueu de Viena i es va haver d’exiliar juntament amb la seva família a causa de la persecució nazi. Va ser metge, especialitzat en neurologia i el tractament de malalties del sistema nerviós, i els estudis que va desenvolupar al llarg de tota la seva vida parteixen de la medicina, per tant té força credibilitat. Es dedicava a tractarpacients adults amb malalties mentals greus, com ara l’esquizofrènia. Es basava l’anàlisi de l’inconscient per a tractar els seus pacients. Treballant en el món de la psiquiatria, Freud va descobrir la hipnosis. La va aplicar durant un temps, però va veure que els efectes eren només temporals i es va iniciar en l’“associació lliure”, basada en pensaments espontanis. Així, va ser com Freud es vainiciar a la psicoanàlisi. En explicar els seus progressos i la innovació de les seves teories, va ser molt criticat. Ell exposava davant d’una societat molt conservadora com era la austríaca, a finals del segle XIX, principis del XX. Veien ofensives les seves teories i no va agradar massa en un principi, però tot i així va tenir èxit i va marcar un abans i un després en el pensament, tant per a lesments més intel·lectuals com per a la part de la societat més quotidiana.
PSICOANÀLISI: La psicoanàlisi és un mètode d’observació i investigació de la ment humana, però sobretot és terapèutic, ja que serveix per a abordar el pacient neuròtic i els seus conflictes. Consisteix en la comprensió de l’inconscient i en estudiar l’origen dels problemes de la persona. És un estudi d’anàlisi que es fa deforma individual. La teoria psicoanalista suggereix que la personalitat i els desequilibris d’una persona són a causa d’experiències de la infantesa: els pares, la sexualitat, les pèrdues, les pors... Són moments crucials viscuts en el nucli familiar que es converteixen en les arrels dels problemes que poden perseguir-nos al llarg de tota la vida. Dóna molta importància als somnis, ja que ensrevelen l’inconscient.
IDEES DE LA TEORIA: Freud és considerat el pare de la psicoanàlisi. Creu que el que ens fa ser qui som és l’inconscient, que no controlem i es basa en dos factors, els més primitius de la nostra personalitat: tenir coberta la part sexual i l’agressivitat cap als altres. Aquests motius, encara que no sapiguem de la seva existència, influencien i motiven la conducta i són elsmotius innats, l’arrel dels problemes psicològics. El fet de viure en societat ens fa posar capes que amaguen aquest inconscient i ens permeten viure amb harmonia amb la resta de la societat, però hi ha moments en què la ment baixa l’alerta i els instints sorgeixen. Això passa quan, un cop adormits, somiem, per exemple. Aquí es representen les frustracions de la persona, el que realment voldrien i nohan pogut tenir. Tendim a negar-nos o a resistir aquestes motivacions ja que no són acceptades socialment i conscientment les reprimim. Només són observables de forma disfressada: somniant, a través de la hipnosis, beguts o drogats... Per a Freud, tots tenim desequilibri emocional, ja que no hi ha complet equilibri entre el que som i el que volem ser, entre l’inconscient i la realitat, i tots somneuròtics.
Molts dels problemes venen de la infància, dels primers anys de vida. Aquests instints s’anomenen pulsions i formen la personalitat de la persona, ja que la consciència l’únic que fa és castrar. Segons Freud, només néixer ja tenim a l’interior dues pulsions: les de vida i les de mort. Les de vida són les que ens fan tenir plaer, basades en la naturalesa i la reproducció de l’espècie,la part més sexual i agressiva, i les de mort són conductes que sorgeixen de reprimir els nostres veritables desitjos i que posen en risc la nostra vida o la nostra integritat (suïcidi, atracció per l’alcohol i les drogues...). A més d’aquestes dues, Freud afegeix una altra pulsió, la sàdica, que diu que desitgem un objecte sexual per abusar, sotmetre o fins i tot negar la llibertat a aquesta...