Sinhue el egipcio

La història és apassionant, la forma de narrar de Waltari és, en una paraula , malenconia pura . Aconsegueix identificar-te amb personatge des de les primeres pàgines , patir amb ell , enfadar ,titllar d'estúpid , riure i lloar pels seus encerts . El que no et deixarà en cap moment és indiferent . Però menció a part mereix el que , per a mi, és el millor personatge de la novel·la · la, isegurament de totes les novel·la · les que m'hagi llegit fins al moment: Kaptah , l'esclau de Sinuhé . Un personatge que en principi no et diu res, no t'esperes res d'ell , i t'ho dóna tot . A cada capítolpenses que d'aquest capítol no passa , que es mor o desapareix , però a cada pàgina la teva admiració i l'afecte cap al personatge creixen per moments . A més , és el personatge que porta tot l'humorque té l'obra, que el té. Un humor molt fi i basat en el diàleg .
A més , la forma d'escriure de Waltari t'envolta completament , amb frases molt belles i sentiments molt profunds de la protagonista. Hi ha diverses frases que se't queden marcades al llarg del llibre , però n'hi ha una que la repeteix diverses vegades i que m'agradaria compartir aquí , tant per la seva bellesa estètica com pelseu significat :
" Que el que ha begut un cop aigua del Nil aspiri a tornar a veure el Nil , perquè cap altra aigua apagarà la set " .
Un es submergeix de ple en l'Antic Egipte . La recreació és tanfantàstica , tan aconseguida , que si l'Antic Egipte no era com ho plasma Waltari , un pensa que va haver d'haver estat així .

Llegir a Sinuhé , l'Egipci , és com un viatge pel temps a l'Egiptedels faraons , és conèixer l'Imperi Nou i al " pare Nil" , ja que d'ell depèn la pobresa i la riquesa dels que viuen al seu entorn, perquè és la vida per als egipcis però també és la mort perquè si lesseves aigües discorren tranquil · lament per la seva llera dels habitants que poblen les viles a ambdues marges del riu estan salvats i podran alimentar-se però si inunden les valls , la collita...