Sobre La Naturalització D'Un Poder (No Terrnal): La Teoria De La Procreació En Termes De La Llavor I El Camp

Ressenya 3:
Sobre la naturalització d'un poder (no terrnal):
la teoria de la procreació en termes de la llavor i el camp

En el primer capítol del llibre "Antropologia del parentiu" Barcelona: Icària de Xavier Roigé és argumentat des del punt de vista de Carol Delaney.
Carol Delaney, és una mare antropòloga que vol explorar com la procreació estava tant interrelacionada amb les ideesreligioses. Ella ho enfoca en la cultura islàmica, ja que va estar en un poble turc durant gairebé dos anys, dels quals, no va poder començar a parlar del tema de procreació fins els vuit mesos d'estància pel sol fet de ser un tema tabú. Però no només parla d'aquesta relligui en concret: també esmenta el pensament de les religions monoteistes com jueva, cristiana i islàmica les quals tenen una relaciómolt directa. Carol intenta fer entendre als lectors com influeix les relacions sexuals en la desigualtat de genere de la nostra societat.

Carol introdueix el capítol parlant de com va presentar la seva tesis de recerca als professors de l'Universitat de Chicago. Ella ens parla que pel sol fet de ser una dona, els professors tenien a les seves ments un tipus de treball molt diferent al quevolia proposar ella. L'objectiu del seu treball dit amb paraules de Carol és: "estudiar la manera com el genere, precisament perquè està construït d'acord amb una teoria de la procreació, manté una estreta relació amb nocions més generals sobre l'origen de la vida."
En les seves argumentacions, Carol esmenta dos autors: Simon de Beauvoir i Sherry Ortner els quals defensaven que els rols sexualsestaven associats amb els processos reproductius naturals de cada genere. Atès que les dones eren concebudes com a reproductores de l'espècia i no com a productores de l'espècia, se'ls hi havia quedat aquest rol secundari.
Duran l'estància al poble turc, Carol va interaccionar amb diferent gent del poble. Va veure que ells feien una divisió entre el paper masculí i femení. Ells tenien molt present elconcepte de créixer i multiplicar-se (cogalamak) i quina era la feina de cada individu.
Carol es va adonar que la millor manera d'obtenir informació sobre la procreació tenien molt a veure amb la cultura. La producció de pa, la ramaderia, el parentiu, el divorci, la custòdia dels fills, els preparatius per seure al saló i pràctiques a l'entorn de la mort la va ajudar molt en el seu treballd'investigació.
Producció de pa: Amb la producció de pa va aprendre com pensen els vilatans sobre la reproducció. Carol fa la comparació amb els òrgans reproductors dels homes i les dones. Les dones serien el forn i els homes la massa del pa. Segons els vilatans, la Massa és la pesa més important del pa ja que has de guardar una mica de Massa del dia anterior (Massa mare) per fer-ne més el següent dia.La Massa mare simbolitza l'ànima de l'individu.
-Menstruació: En el poblat, la menstruació és un signe que indica que la noia ha assolit la pubertat i pot tenir fills. Tanmateix, la funció de la menstruació, és netejar el cos de la dona d'impureses i deixar la terra ben neta per a la llavor que s'ha hagués de plantar.
-Creences sobre la procreació: Ells pensen que l'home aporta la llavor i ladona les substàncies nutritives que l'ajudaran a créixer. Per tan la dona té un paper secundari, ja que lo important és la llavor. Com ells dirien, si tu vols fer un camp de civada la llavor ha de ser de civada. El camp no pot decidir de que serà, només es el lloc a on creixera la llavor.
En aquest fragment també parla d'una il·lustració que va publicar la revista Time el 15 d'agost de 1994 en laqual surt un home plantant llavors en un camp. En primera vista semblava totalment inofensiva fins que un s'adonava que la llavor eren petits espermatozoides. El que reivindicava l'antropòloga Delaney era que encara no s'hagués reconegut que també cal un òvul per la procreació. L'òvul també té un paper productor. En el món al qual vivim, utilitzem paraules com inseminar a una dona. La paraula...