Sociales Tema 5

La guerra de la independència.
Carles IV es va oposar a les idees de la Revolució Francesa, Espanya va entrar en guerra contra França. Espanya va ser derrotada i va haver de signar un tractat que la convertia en aliada de França. El tractat de Fontainebleau, acordaven envair Portugal, que s’havia aliat amb l’enemic principal de França, Anglaterra. Les tropes franceses havien de travessar Espanyaper arribar a Portugal, però aprofitaren la situació i ocuparen algunes ciutats espanyoles.
Ferran (fill de Carles IV) va aprofitar el descontentament i va instigar el motí d’Aranmjuez, que va provocar que Carles IV abdicàs en el fill, que passà a ser el rei Ferran VII.
Napoleó va aprofitar els problemes de la família reial, que va segrestar a Baiona i va obligar a abdicar en favor del seu germàJosep Bonaparte, el qual es va convertir en rei d’Espanya, el 2 de maig de 1808 va esclatar una nova revolta popular a Madrid, seguida per alçaments en altres llocs. Va ser el començament de la guerra de la Independència.
La guerra va ser alhora d’alliberament contra els francesos i una lluita civil, ja que la població va quedar dividida. Les guerrilles fustigaven contínuament el poderós exèrcitfrancès.
Quan Napoleó va retirar algunes tropes perquè les necessitava per a la campanya de Rússia, els espanyols, aliats amb els anglesos començaren una contraofensiva. El 1813 es va signar el tractat de Valeçay, posava fi a la guerra i tornava la corona a Ferran VII.
Les corts de Cadis i la constitució de 1812
L’absència d ela família reial va deixar a Espanya un buit de a les zonesrevoltades, on es crearen juntes per organitzar la lluita. La junta va convocar les corts, els diputats eren lliberals, volien la tornada de Ferran VII i el manteniment de l’antic règim.
Les corts varen elaborar la constitució de 1812, liberalisme polític. Les corts de Cadis aprovaren moltes reformes que varen posar fi a l’antic règim.
La restauració de l’absolutisme (1814-1820)
Ferran VII, va tornar aEspanya. El rei amb el suport dels servils va derogar la constitució i les reformes aprovades durant ka guerra. Era un retorn a l’antic règim. Els liberals varen ser perseguits i molts varen anar a l’exili per evitar la presó. Els liberals i una part de l’exèrcit tractaren de restaurar el liberalisme mitjançant pronunciaments.



El trienni Liberal (1820-1823)
El 1820 va triomfar un pronunciamentliberal dirigit pel coronel Riego, que va proclamar la constitució de 1812. El rei va haver de jurar la constitució, alliberar els presos polítics i convocar eleccions per reunir les corts. Els liberals restauraren les reformes que s’havien aprovat a Cadis i formaren la milícia nacional per defensar el règim liberal per les armes, si era necessari. La sSnata Aliança va enviar tropes a Espanya: elsCent Mil Fills de Sant Lluís, que restituïren Ferran VII com a rei absolut.
La fi de l’absolutisme i la guerra carlina (1823-1840)
La pèrdua de l’imperi americà va agreujar encara més la crisi econòmica. La creació d’un consell de ministres que substituiria la camarilla que l’ajudava fins aleshores. Els liberals varen protagonitzar diversos pronunciaments.
El problema dinàstic: Com que Ferran VII nohavia tengut fills de sexe masculí promulgà una norma la pragmàtica Sanció, anul·lava la llei sàlica perquè la seva filla Isabel pogués regnar. Molts dels absolutistes no acceptaren aquesta solució Isabel pogués regnar. Molts dels absolutistes no acceptaren aquesta solució i oferiren el suport al germà del rei, Carles.
Quan Ferran VII va morir, el 1833 la viuda Maria Cristina es va fer càrrec delgovern ja que la seva filla Isabel només tenia 3 anys. Al seu retorn Carles es proclamà rei d’Espanya. Esclatava la primera guerra Carlina.
També un enfrontament ideològic entres els liberals i els carlins. Els carlins tenien força del País Basc, Navarra i certes zones d’Aragó, Catalunya i València. Va durar 7 anys 1833-1840. La derrota carlina. Dues noves guerres mantengueren viu el conflicte...