Socials

Mussolini
Fill d'una família humil, el seu pare era ferrer i la seva mare mestra d'escola. A més de ser un actiu propagandista del socialisme, combinava l'activitat docent amb continus viatges. Aviat va tenir problemes amb les autoritats, i fou expulsat de Suïssa i Àustria, on havia iniciat contactes amb sectors pròxims al moviment irredemptista. En la seva primera afiliació política,tanmateix, es va apropar al Partit Socialista, atret per la seva ala radical. Durant el seu govern se solucionà la Qüestió Romana amb la Santa Seu a través dels Pactes del Laterà,[3] firmats per Mussolini i el papa Pius XI.
Alliberat per paracaigudistes de les SS alemanyes el 12 de setembre del 1943, va crear una república feixista al nord d'Itàlia (República Social Italiana o República de Salò) peròl'avanç aliat el va obligar a fugir cap a Suïssa. Els seus cadàvers van ser exposats públicament, penjats pels peus, a la Plaça Loreto de Milà. 

Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril del 1889 – Berlín, 30 d'abril del 1945) fou un polític i principal ideòleg del nacionalsocialismed'origen austríac. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del TercerReich. L'ideari del nacionalsocialisme desenvolupat durant el govern de Hitler incloïa la discriminació racial i ideològica en contra especialment el poble jueu, resultant en l'Holocaust descobert després de la caiguda del règim; tanmateix el racisme desenvolupat per l'estat alemany inclogué altres grups ètnics com gitanos i, en general, qualsevol persona considerada no ària, concepte de puresa deraça desenvolupat en el seu llibre Mein Kampf. A nivell ideològic l'estat alemany i Hitler mateix es postulaven contraris al comunisme. A nivell internacional Hitler pretenia recuperar el manu militari pels territoris de parla alemanya que s'havien perdut després de la Primera Guerra Mundial amb el col·lapse de l'Imperi Austrohongarès.
Ataturk
Mustafà Kemal Atatürk (AFI musˈtafa keˈmalataˈtyɾk)[1](Tessalònica, 12 de març de 1881 - Istanbul, 10 de novembre de 1938) va ser un polític turc. El seu nom original era Mustafà Kemal i el sobrenom Atatürk significa "pare dels turcs"; fins al 1934 el seu nom va ser Gazi Mustafà Kemal Paşa. Va ser un oficial de l'exèrcit turc i cèlebre estadista així com el fundador i primer president de la moderna República de Turquia.
Va ingressar a l'escolamilitar turca, amb 12 anys, on va afegir el nom Kemal al seu nom de Mustafà. Va tornar després a Salònica i es va incorporar al moviment Ittihad ü Terakki (Unió i Progrés) però no es va entendre del tot amb aquest moviment i en especial amb Enver Paixà.
Entremig fou agregat militar a Bulgària (1914-1915). Després de la derrota de l'Imperi Otomà a mans dels Aliats, i els projectes per les particionscom a resultat de la mateixa, Mustafà Kemal va liderar el Moviment Nacional Turc, que desembocaria en laGuerra d'Independència Turca o Kurtuluş Savaşı (guerra d'alliberament). Els seus brillants campanyes militars van conduir a l'alliberament del país i l'establiment de la República de Turquia.
Com a primer president de la República, Mustafà Kemal va introduir una varietat de reformes de granabast per procurar establir un estat modern, democràtic i secular.

Metaxàs
Ioannis Metaxàs (grec Ιωάννης Μεταξάς) va néixer el 12 d'abril de 1871 i va morir el 29 de gener de 1941. Fou un general i polític grec que el 4 d'agost de 1936va establir una dictadura de caràcter feixista a Grècia i la va fer durar fins la seva mort, el 1941.
El feixisme grec va ser una variant més dels règimstotalitaris de caràcter feixista que van envair quasi tota Europa al període d'entreguerres. Metaxàs volia que el seu règim (anomenat del 4 d'Agost) instal·lés les bases per a la denominada Tercera Civilització Hel·lènica, després de l'Antiga Grècia i de l'imperi Bizantí.
L'octubre de 1940, Mussolini va atacar Grècia des d'Albània, però Metaxàs, que havia organitzat juntament amb el general Papagos...