Socials

ARS ANTIQUA: es refereix a la música d'Europa de finals de l'edat mitjana aproximadament entre 1170 i 1310, que abasta el període de l'Escola de Notre Dame de polifonía.
Lapolifonia va començar a desenvolupar-se al segle IX i va aconseguir la seva culminació en el Renaixement.La tècnica de la polifonia es basa en el contrapunt. Aquest vocableprocedeix de la forma més antiga d'escriure música en dues parts, d'acord amb la qual les dues parts s'ajustaven una contra l'altra, nota contra nota.
Amb la polifonia es va iniciarla composició com a activitat especialitzada. Al segle XII i principis del XIII la polifonia va aconseguir el seu cim amb l'escola de Notre Dame.
• Diferents tipus depolifonía:
• El Organum: forma més antiga de la polifonia que es coneix i té per base la superposició de veus a distància d'intervals de 4 ª o 5 ª (do - fa; do - sol).
• El Discantus:les veus o melodies realitzaven moviments contraris en lloc de moviments directes (si una veu puja l'altra baixa i viceversa).
• El Conductus: amb la seva aparició elscompositors tenen una major llibertat en la seva creació, sense subjectar-se a la melodia base.
• El Gymel: les veus o melodies es movien en distància de terceres només començant iconcloent al uníson.
• El Faux-Bordon: Procediment musical en el qual les veus es disposaven a intervals de 3 ª i 6 ª. n
• El motet va ser un nou estil i forma heretats perelements incorporats a la composició musical.
•
• ARS NOVA: Ars nova és una expressió deguda al teòric Philippe de Vitry que designa la producció musical, tant francesa comitaliana, després de les últimes obres de l'ars antiqua fins el predomini de l'escola de Borgonya, que ocuparà el primer lloc en el panorama musical d'Occident al segle XV.
• CARACT: