Societat i formes de vida l època Moderna

Societat i formes de vida a l’Època Moderna.

Valenti Gual Vilà.

Examen: 15 de Juny de 6 a 8 a l’aula 221.

Revaluació: 16 de Juliol de 6 a 8 a l’aula 208.

A mitjans de curs, s’ha de fer un parcial eliminatori. ELIMINATORI, qui ho superi a la prova final només s’haurà d’examinar del segon bloc.

L’examen serà de dos blocs, dos temes, i d’aquests dos n’haurem de desenvolupar un. Què pot ser?La crisis demogràfica de la baixa edat mitjana. Els remençes, la pesta negra i la sentència arbitral de Guadalupe.


ANÀLISIS DE LA CRISIS DEMOGRÀFICA AL LLARG DELS SEGLES XIV-XV

Període històric anomenat baixa edat mitjana. Primer els motius, després la cronologia i les repercussions immediates. Retrat de com quedava configurada la Catalunya de la segona meitat del segle XIV a partir de ladescripció que ens fan els fogatges, que vindrien a ser els censos de població.

ALTA EDAT MITJANA. Segles XII-XIII

No tenim fogatges ni censos, per tant creiem, no ho sabem, sinó que ho creiem. Creiem que hi ha un augment demogràfic, i que aquest increment de la població que té lloc als segles XII i XIII es veu correspost per un alça de la població, bàsicament de la que és essencial la del sectorprimari, l’agricultura i dintre d’ella la dels cereals per què el pà es fa de cereals i el pa és la base essencial de la dieta alimentaria i suposa el 80% de la despesa dels pressupostos familiars i la seva adquisició, saber que passa amb la carn i el peix té un interès relatiu, el que hem de saber és què passa amb el pà. Es a dir, el cereal. En aquests moments, en aquesta conjuntura expansivademogràficament i econòmicament parlant hi ha la llavor de la mutació, del canvi, cap a una altra situació, i aquesta llavor es troba amb l’aparició d’uns primers problemes que es concreten en el fet que un nombre significatiu de parcel·les, de camp, no son plantats o no s’hi sembren cereals, sinó que es dediquen a altres productes. Altres productes que tenen possibilitats de comercialització, que donendiners, en canvi, però, no estan decididament orientats a la subsistència. L’exemple més emblemàtic i important és el safrà, una planta que necessita una gran quantitat de superfície, i que té moltes aplicacions, medicament i cosmètica. Ningú sobreviu menjant això, en canvi si es viu menjant cereal. Aquestes terres son dedicades al safrà i no pas als cereals, aporten diners però no aporten res enrelació a la dieta a partir de pà. En menor mesura passa amb el vi, terres les quals s’hi arrenquen els cereals i s’hi planten ceps. Es donen les circumstàncies doncs que cap a la segona meitat del segle XIII, a les acaballes del regnat del rei Jaume, Catalunya comença a confiar en les importacions de cereal, les institucions catalanes tenen clar que no hi ha prou producció pròpia i s’hauràd’importar, no es pot permetre que el cereal manqui. Al segle XIV, la població catalana ha crescut massa en relació a la producció, es a dir, s’ha produït un desequilibri maltusià entre població i recursos, no es que hi hagi molta gent, 400-500.000 habitants, una setena part de la població actual, tot i així la producció no els pot abastir. Això es donen en unes coordenades emmarcades històricament peldomini d’un sistema de producció que és el feudalisme, el feudalisme impedeix trencar els sostres, impedeix incrementar els nivells de producció sinó és arribant a unes determinades estratègies que resultaran perilloses. Per què el feudalisme actua com un fre? Per què el feudalisme és un sistema que basa la seva forma de ser en que un grup quantitativament insignificant de la societat viu aespatlles de les altres. Es a dir, el feudalisme no té resposta davant el trencament de l’equilibri, a més a més, les eines i els estris amb els que treball el pagès son molt rudimentaris, com mil anys enrere. Per tant, quan entren en combinació aquests dos sostres, el socioeconòmic i el infraestructural una via que es podia practicar, que son les millores intensives, queda inutilitzada. Dit d’una...