sociologia de la comunicacion
Páginas: 20 (4988 palabras)
Publicado: 27 de febrero de 2014
SOCIOLOGIA DE LA COMUNICACIÓ
Tema 1: La comunicació de masses
1.1 Evolució històrica del concepte de comunicació de masses
La comunicació
Qualsevol transferència d’informació, dades o coneixements entre dos o més individus. La sociologia la mira des dels vincles que aquest intercanvi d’informació estableix entre els individus i els mitjans que el fan possible.
Per què dues persones espuguin passar informació s’han de produir un seguit de condicions, per exemple han de parlar un mateix llenguatge, han de compartir una sèrie de conceptes i valors, han de tenir algun tipus de relació.
La comunicació és l’instrument a través del qual els individus s’integren a la societat, les formes de comunicació d’aquest grup són instruments de cohesió del grup.
La comunicació de masses
Afinals del segle XVIII apareix un concepte nou, comunicació de masses. Aquest concepte apareix en un determinat context històric marcat per:
Il·lustració: proposa posar llum en el terreny del coneixement, que tots els individus tinguin dret a accedir als coneixements.
La democràcia: que tothom participi en la presa de decisions, tothom ha d’estar representat al govern.
La industrialització:En una economia industrialitzada, que es produeix massivament, cal vendre i comprar coses a molta gent que no es coneix.
Aquests fenòmens expliquen perquè cal un concepte nou: la comunicació de masses. Apareix ja que hi ha una tecnologia que la fa possible (paper econòmic, xarxa de correus...)
Cada vegada tenim tecnologies més potents per comunicar entre un emissor i molts receptors.
Abansl’emissor era determinant, ja que decidia quines informacions arribaven als receptors. Quan apareix internet, que permet intercanviar informació entre individus que no han d’estar junts i que poden interactuar, el concepte de comunicació de masses canvia, ja que fins llavors no existia aquest retorn entre emissor i receptor.
1.2 Les característiques de la comunicació mediàtica
La comunicaciómediàtica
Permet l’intercanvi d’informació entre persones que no han d’estar juntes i poden interactuar entre elles amb els emissors dels missatges.
El nostre debat se centre en determinar si aquesta nova vida social virtual des de l’estructura social s’assembla més a la vida presencial o a la vida de la comunicació de masses.
El concepte de comunicació
Lingüística: “procés de transferènciad’informació entre un emissor i un receptor”.
Sociologia: “tota forma de relació social que implica un coneixement compartit”.
El concepte de comunicació de masses
A partir del segle XIX apareixen nous canals que permeten fer arribar un mateix missatge a un conjunt de receptors.
La premsa, la ràdio i la televisió esdevenen canals de comunicació de masses que incorporen progressivament tot tipusde codis: la llengua escrita i parlada, els sons i les imatges fixes i en moviment.
En la segona meitat del segle XX coincideixen tres fenòmens:
La digitalització dels sistemes de producció dels mitjans de masses. Amb la implantació de la informàtica tot es fa a partir d’una mateixa tecnologia.
La universalització de les xarxes de telecomunicacions digitals. Així doncs, no cal gaire tempsper portar un missatge des d’un punt fins a un altre.
La multiplicació de dispositius digitals capaços de connectar-se a les xarxes de telecomunicacions. Es multipliquen els dispositius amb els que ens podem connectar.
El concepte de comunicació mediàtica
L’única pega que té la comunicació de masses és que els canals no permeten el feed-back (la possibilitat que emissor i receptorintercanviïn papers). És per això que la gran novetat que fa que es produeixi aquest salt són els canals de comunicació que a més de permetre la distribució massiva d’informació permeten la interactuació massiva (feed-back). No caldrà que els emissors i receptors comparteixin espai i temps.
Estem obligats a adaptar-nos. Hi ha dues teories sobre això:
Determinisme tecnològic: creuen que són els...
Tema 1: La comunicació de masses
1.1 Evolució històrica del concepte de comunicació de masses
La comunicació
Qualsevol transferència d’informació, dades o coneixements entre dos o més individus. La sociologia la mira des dels vincles que aquest intercanvi d’informació estableix entre els individus i els mitjans que el fan possible.
Per què dues persones espuguin passar informació s’han de produir un seguit de condicions, per exemple han de parlar un mateix llenguatge, han de compartir una sèrie de conceptes i valors, han de tenir algun tipus de relació.
La comunicació és l’instrument a través del qual els individus s’integren a la societat, les formes de comunicació d’aquest grup són instruments de cohesió del grup.
La comunicació de masses
Afinals del segle XVIII apareix un concepte nou, comunicació de masses. Aquest concepte apareix en un determinat context històric marcat per:
Il·lustració: proposa posar llum en el terreny del coneixement, que tots els individus tinguin dret a accedir als coneixements.
La democràcia: que tothom participi en la presa de decisions, tothom ha d’estar representat al govern.
La industrialització:En una economia industrialitzada, que es produeix massivament, cal vendre i comprar coses a molta gent que no es coneix.
Aquests fenòmens expliquen perquè cal un concepte nou: la comunicació de masses. Apareix ja que hi ha una tecnologia que la fa possible (paper econòmic, xarxa de correus...)
Cada vegada tenim tecnologies més potents per comunicar entre un emissor i molts receptors.
Abansl’emissor era determinant, ja que decidia quines informacions arribaven als receptors. Quan apareix internet, que permet intercanviar informació entre individus que no han d’estar junts i que poden interactuar, el concepte de comunicació de masses canvia, ja que fins llavors no existia aquest retorn entre emissor i receptor.
1.2 Les característiques de la comunicació mediàtica
La comunicaciómediàtica
Permet l’intercanvi d’informació entre persones que no han d’estar juntes i poden interactuar entre elles amb els emissors dels missatges.
El nostre debat se centre en determinar si aquesta nova vida social virtual des de l’estructura social s’assembla més a la vida presencial o a la vida de la comunicació de masses.
El concepte de comunicació
Lingüística: “procés de transferènciad’informació entre un emissor i un receptor”.
Sociologia: “tota forma de relació social que implica un coneixement compartit”.
El concepte de comunicació de masses
A partir del segle XIX apareixen nous canals que permeten fer arribar un mateix missatge a un conjunt de receptors.
La premsa, la ràdio i la televisió esdevenen canals de comunicació de masses que incorporen progressivament tot tipusde codis: la llengua escrita i parlada, els sons i les imatges fixes i en moviment.
En la segona meitat del segle XX coincideixen tres fenòmens:
La digitalització dels sistemes de producció dels mitjans de masses. Amb la implantació de la informàtica tot es fa a partir d’una mateixa tecnologia.
La universalització de les xarxes de telecomunicacions digitals. Així doncs, no cal gaire tempsper portar un missatge des d’un punt fins a un altre.
La multiplicació de dispositius digitals capaços de connectar-se a les xarxes de telecomunicacions. Es multipliquen els dispositius amb els que ens podem connectar.
El concepte de comunicació mediàtica
L’única pega que té la comunicació de masses és que els canals no permeten el feed-back (la possibilitat que emissor i receptorintercanviïn papers). És per això que la gran novetat que fa que es produeixi aquest salt són els canals de comunicació que a més de permetre la distribució massiva d’informació permeten la interactuació massiva (feed-back). No caldrà que els emissors i receptors comparteixin espai i temps.
Estem obligats a adaptar-nos. Hi ha dues teories sobre això:
Determinisme tecnològic: creuen que són els...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.