Soldat Fanfarro

El soldat Fanfarró
Plaute

Introducció
L’època de Plaute
En el període entre el segle III i la primera meitat del segle II aC té lloc l’expansió romana. En aquestes hi va haver les victòries sobre els cartaginesos que construïen les guerres púniques. Roma fou el lloc d’acollida de les cultures hel·lenística i etrusca. Plaute provinent de Sarsina, Ùmbria, fou un dels nouvinguts en aquestesetapes.
La plebs romana dedicada en general al comerç i formada en part per estrangers. L’aristocràcia es mantenia aferrada als valors dels costums de la llengua, i tanmateix no donava l’esquena a l’hel·lenisme.
L’hel·lenisme arribà a Roma en un moment exitós, però culturalment endarrerit respecte a Grècia. El poble romà dominava les lletres gregues les quals es dirigien a la comèdia àticadels segles IV i II, els tràgics del segle V i l’èpica d’Homer al segle VIII.
La cultura grega ajudà a la gloria romana. La funció dels poetes serà un instrument per als grecoromans. Plaute, Livi Andronic, Enni i Nevi, s’encarregaran de passar la cultura grega a la cultura llatina. Livi fa una adaptació llatina d’una comèdia una tragèdia gregues; Nevi posa en escena una comèdia on incideix lacritica política, cosa que fa que es guanyi la presó. Aquest últim fou el primer que compongué tragèdies d’argument romà.
De resultes de l’expansió militar romana el nombre d’esclaus augmentà, i aquets varen ser els principals transmissors de les noves cultures, i a part de que oferien una mà d’obra barata, alguns d’ells es converteixen en preceptors joves romans i fins i tot escriptors de laliteratura llatina.
Així, tant Livi com Terenci escriuen les seves obres desprès de ser alliberats dels seus amos, i el mateix Plaute passa per un períodes d’esclavatge per culpa d’uns deutes. Aquests també varen formar les companyes teatrals, les greges. En el cas de la fàbula palliata, gènere d’inspiració i ambientació grega, podem arribar a dir que es una comèdia d’esclaus.

Plaute i la comèdiaRomana
Les dades de Plaute són confuses. Tot i així sabem que el seu nom era Titus Maccus o Maccius Plautus, que va néixer a Sarsina, entre el 259 i 254 aC i que devia arribar a Roma en la seva joventut com a comediant, comerciant o fins i tot com a soldat aliat dels romans, segons l’afirmació d’uns estudis.
A Roma es dedicà a la vida teatral tot formant part d’una companyia de còmics. L’any 184,Ciceró el cita com la data de la mort de Plaute.
Dintre del ventall temàtic que oferia el teatre grec, i trobàvem la Pilliata, la qual optà per segui el model de la comèdia Nova dels segles IV i III aC, tot evitant la critica que comportava el teatre d’Aristòfanes. La Pilliata va recollir també la tradició de la farsa atel·lana, comèdia originaria del Sud d’Itàlia, que es representava ambmascares de diferents personatges.
Tant Terenci com Plaute varen seguir tots dos un mateix codi teatral, una mateixa llengua, però una parla diferent. Arduós segueixen un fil augmentatiu comú: els personatges son quotidians i es troben en situacions problemàtiques provocades per la separació de membres d’una família; o be la confusió de dues persones, solventada amb la unió dels joves enamorats,gracies a la intervenció de l’esclau protagonista. Els personatges presenten una caracterització escènica diferenciada, apareixen perruques, túniques de diferents colors segons l’estat de la classe social del protagonista...
Plaute aconseguí l’èxit, i donà un caire popular a les seves obres que no aconseguí el seu successor Terenci, influït probablement pels ambients aristòcrates.
El conjunt de lesobles de Plaute anomenat corpus plautinum, compren 21 comèdies definides com a tals per Varró, d’entre les 130 que circulaven sota el nom de Plaute desprès de la seva mort.
Encara que inspirant-se en autors de la Comèdia Nova grega, Plaute incorporà una sèrie de característiques pròpies:
a) La representació en forma de drama continuum, eliminant la divisió en actes models grecs
b)...