solucionario catalan

lo (

r
3. LA MORFOSINTAXI (1)
Comentar!
página 55

MONSTRES: UN SUPOSAT ESTAT DE DESORDRE
Jordi Planella, Els monstres. UOC
Tema: els monstres (el tema, en aquest cas, correspon perfectament amb el títol).
Funcions del llenguatge: referencial.
Estructura i resum:
Introdúcelo
El mite de Medusa.
Exemple de construcció del monstre: la mitología grega. Medusa, molt representatiu. Ovidi a LesMetamorfosis.
Linfanticidi: éssers amb deformitats.
Marie Delcourt, estudiosa del món clássic que va posar en evidencia la práctica de l'infanticidi: exposar els infants nascuts amb deformitats perqué els fan por; signe de la cólera deis déus.
El ciborq postmodern.
Ciborg: barreja d'orgánic, mitológic i tecnológic. Aqüestes imatges fan que la realitat i la ficcíó es transparentin.
Desen volupamentLimaqinari col-lectiu crea monstres terrorífics que simbolitzen la diferencia i la por.
La historia de la humanitat conté éssers estranys i monstres que ens produeixen i provoquen pors. Els imaginaris de la diferencia produeixen i reprodueixen aqüestes figures i els somnis i malestars que se'n desprenen.
La definició de teratologia.
La ciencia teratológica (estudia i ordena els monstres). Lamonstruositat denota negativisme, naturalesa demoníaca, estat de caos. Monstrum feia referencia a l'advertiment del mes enllá d'una irrupció sobrenatural en l'ordre natural.
La definició de monstre.
Monstrum ('aquell que revela'), emparentat amb la bestia, escapa a les seves normes: encarna l'esperit de la
creació i el traspás de qualsevol límit concebible; habita en els confins del món conegut ¡ s'hi mousigil-losament
i amb actitud amenagadora.
La monstruositat trenca Teauilibri natural.
Lexisténcia deis monstres posa en qüestió la vida en relació amb el seu poder de mostrar-nos l'ordre. En el moment en qué l'espai trenca l'ordre natural es qüestiona tot alió que era considerat «normal».
La monstruositat s'oposa a la vida, pero provoca fascinado.
La monstruositat s'acaba convertint en el veritablecontravalor de la vida (pero no pas la mort), ja que es l'amenaga del no-acabament de la creació, pero alhora es meravellosa i fascinant. Els canvis ens menen a l'espai impossible i ens anuncien interrogants d'ordre biológic, el mateix ordre que constitueix i proclama la fragilitat i el
desordre humans.
Els monstres mostren la diferencia corporal per aixó ens neguitegen.
Els monstres son fruit del'imaginari col-lectiu. Els monstres son com el soroll de fons i neixen d'un imaginari
col-lectiu a partir d'una diferencia, gairebé sempre corporal, que es mostra evident. A causa d'aixó bona part de
la societat veu les transformacions corporals com quelcom inquietant.
Cloenda
El costat desconegut de nosaltres mateixos ens provoca fascinació.
La fascinació ve d'alló que nosaltres no volemconéixer de nosaltres mateixos, la que ens recorda que aquest
altre jo está format per situacions d'alteració i desordre.

23

1. Tema: els monstres (el tema, en aquest cas, correspon perfectament amb el títol).
2. Funció del llenguatge: referencial, perqué informa sobre un tema determinat de la realitat: els monstres.
3. Estructura: Introdúcelo (els tres exemples) / Desenvolupament (La historia de lahumanitat [...] context geográfic.) / Cloenda (l'últim parágraf).
4. Casos concrets de monstres - Explicació etimológica del terme - Relació amb l'alteració de l'ordre / de la realitat - Reaccions.
5. En relació amb els subtemes aportáis en l'activítat anterior, els parágrafs afegeixen informació a la idea general
que cada un d'ells representa.
6. Els exemples ens fan adonar que els monstres hanexistit al llarg de la historia. Els monstres, pero, es van adaptant a cada época i presenten peculiaritats en relació amb ella; ens movem des d'un ésser mitológic amb poders
sobrenaturals i característiques no humanes, a éssers fruits de l'aveng tecnológic, passant per éssers amb deformacions -que es creien que eren víctima de la cólera deis déus. Les símilituds entre ells rauen en el fet...