Son i vigília

TEMA 1: SON I VIGíLIA

Ritmes circadians: respostes fisiològiques que segueixen un ritme biològic, que consta de 24 h. (son i vigilia, tª corporal...)

Ritmes infradians: cicles de + 24 h (cicle menstrual, hibernació) - frq

Ritmes ultradians: - de 24 h (atenció, ingesta, hormones) + freq

Els tres tipus de ritmes ens serveixen oer sincronitzar conductes i estats corporals amb canvis del’entorn, Donen organizació i equilibren l’organisme.

Els ritmes circadians estan estretament lligats a les condicions de lluminositat externes (cicles dia/nit). Ara bé, malgrat que hi hagi una influencia externa, el control és intern (hi ha un ritme que mantenim de manera interna sense estímuls externs).
És a dir, tenim un rellotge biològic intern que és el responsable dels ritmes circadiansi els estímuls externs (llum/foscor) ens serveixen per sincronitzar el rellotge biologic.

Qualsevol senyal que s’utilitzi per sincronitzar el nostre rellotge intern és un zeitgeber.
La llum és l’estímul extern més important per sincronitzar el nostre rellotge biològic, és a dir, és el zeitgeber més important.

Implicació del nucli supraquiasmàtic en el control dels ritmes circadians.
Elnsq és un rellotge intern i ens regula els ritmes circadians.
Es localitza a l’hipotàlem, a la part superior del quiasme òptic.

La senyal més important dels r.circadians és la llum, x això rep aferencies de:
- la retina (via retinohipotalàmica) que allibera Glutamat
- nucli geniculat lateral (via geniculohipotalàmica) i allibera GABA i NPY
- diencèfal
- tronc de l’encèfalEls axons de les cel ganglionars van al tàlem (NGL) però alguns es desvien i van al NSQ (x donar info llumínica al hipotàlem).

• Melanopsina de les cèl. Ganglionars:
Serveix xq la info llumínica arribi directament a les cel ganglionars q van al NSQ sense passar per cons ni bastons. La melanopsina és el fotopigment.

El NSQ projecta a àrees diverses quecontrolen diferents respostes fisiològiques. Projecta en dues vies:
- via neural:
o àrea septal, mesencèfal, ’hipotàlem, diencèfal

- via neuro-secretora:
o allibera subst. Químiques

Les N del NSQ estan sincronitzades i son un rellotge cadascuna d’elles.
Tots els cicles d’activitat de les N del NSQ estan sincronitzades mitjançant l’alliberació d’alguna substànciaquímica.
Hi ha diferents gens (Per, Tim) que depenen d’altres proteïnes (Clock, cycle) i del glutamat alliberat per les projeccions de la retina. * Existeix una certa relació entre els ritmes individuals de son i aquests gens.

El NSQ també intervé en el control dels ritmes estacionals animals. Aquest control ho fa des de la glándula pineal que allibera melatonina.
Durant el jet-lag el NSQ i lamelatonina hi juguen un paper important ja que aquesta pot ajudar a reduir els seus efectes.
La seva lesió deteriora el ritme son-vigilia, però no afecta a la quantitat total de son.

Rellotge mol·lecular de les N de NSQ (mosques i ratolins)

1. Dos proteínes, clock i cycle, s’uneixen per formar un dímer.

2. El díme Clock/Cycle, s’uneix a ADN, incrementant la transcripció dels gens per aPer i Cry.

3. Per i Cry s’uneixen entre sí,i amb una altra proteína, Tau

4. El complexe Per/Cry/Tau inhibeix l’activitat del dímer C/C, i redueix el ritme de la transcripció dels gens Per i Cry, i redueix el ritme de producció de proteínes Per i Cry.

5. Amb el temps, Per i Cry es descomposen, alliberant a Clock/Cycle de la inhibició i permitint que torni a començar.
Els indexs detranscripció génica, formació de complexes proteics i degradació de proteínes donen com a resultat un cicle q dura unes 24 h.

6. Les cel ganglionars retinianes detecten llum amb melanopsina, i els axons del tracte retinohipotalàmic alliberen glutamat en N del NSQ
L’estimulació del Glut dona lloc a una major transcripcio de gen Per, el q sincronitza el rellotge mol·lecular amb cicle dia-nit....